dijous, 15 de juny del 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Llegia al mapa de Patrimoni ; la parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X.

Segons la tradició, al 1180 hi fou batejat Ramon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275), fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina, que seria conegut arreu del món com Sant Ramon de Penyafort.

Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.


La descripció tècnica ens diu ; Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: "L’església parroquial de Santa Margarida, n. 80". L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns.


De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.


Llegia estupefacte que s'utilitzà com a lloc d'enterrament col•locant nínxols al interior i al exterior.

El comentari ‘està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós’ , és de ‘nivell’, som un país de ‘fireta’, primer fem tot el possible per anihilar el patrimoni històric i/o artístic – ho trobo particularment greu per tractar-se d’un lloc de devoció dels mercedaris - , i quan ho aconseguim , posem un rètol advertint del perill com a conseqüència de l’estat ruïnós. Els que l’aixecaven eren fills d’aquesta terra, com els que la deixaven ensulsiar, pels primers la gratitud eterna, pels darrers el menyspreu infinit.

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!"
I tot el poble respondrà: "Amén."

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany

Mossèn JaumeOliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936,  una església  que l’empresa encarregada de la digitalització no informava – l’arxiu Jaume Oliveras i Brossa és un dels més “ alterats”, i sospitem que la condició de prevere sinó l’arxiu, li salvava la vida - . El feixisme va ser i és una tragèdia per ala humanitat.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/10029/rec/554

Identificava  L’ESGLÉSIA  “ VELLA” DE SANTA MARGARIDA.  SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa.html

Farem seguir la publicació a mdc@csuc.cat amb el prec que esmenin la informació.

Caldria una tasca col·lectiva – aquí podria anar bé, l’ús de la intel·ligència artificial -  per revisar i identificar les imatges dels Fons Fotogràfics Catalans.  A nivell particular fem el podem , és a dir, poc

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Santa Margarida i els Monjos, i si en tenien també els de Sanabra, les de la Ràpita les havíem fet l’any 2015 :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de-la.html

Catalunya us ho agrairà.

 Que  Santa Margarida   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   Penedesencs cervellonins , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.