dijous, 15 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Llegia al mapa de Patrimoni ; la parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X.

Segons la tradició, al 1180 hi fou batejat Ramon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275), fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina, que seria conegut arreu del món com Sant Ramon de Penyafort.

Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús. Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.

La descripció tècnica ens diu ; Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques. El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: "L’església parroquial de Santa Margarida, n. 80". L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns.


De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.


Llegia estupefacte que s'utilitzà com a lloc d'enterrament col•locant nínxols al interior i al exterior.

El comentari ‘està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós’ , és de ‘nivell’, som un país de ‘fireta’, primer fem tot el possible per anihilar el patrimoni històric i/o artístic – ho trobo particularment greu per tractar-se d’un lloc de devoció dels mercedaris - , i quan ho aconseguim , posem un rètol advertint del perill com a conseqüència de l’estat ruïnós. Els que l’aixecaven eren fills d’aquesta terra, com els que la deixaven ensulsiar, pels primers la gratitud eterna, pels darrers el menyspreu infinit.

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!"
I tot el poble respondrà: "Amén."

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Santa Margarida i els Monjos, i si en tenien també els de Sanabra, les de la Ràpita les havíem fet l’any 2015 :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de-la.html

Catalunya us ho agrairà.