No, no, el tema va d’un banc de caire modernista situat als jardins del que s’anomena ara ‘Palau Tolrà’.
El banc en qüestió està situat a continuació de l’edifici, i més enllà de la funció que se li pot suposar, servia com a ‘respirador’ de la planta soterrani i del petit celler de la casa.
Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.
Li dedicàvem al Josep Tolrà i Avellà ( Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Sant Esteve de Castellar , Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882), una entrada ‘critica’ al Diari de Castellar del Vallès. L’existència d’aquest banc vindria a corroborar que va ser efectivament un ‘home eixerit, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada