A la part de migdia, prop del límit amb el Brull, es destaquen els masos Serrabardina, l’Albereda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l’antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa, potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrere la masia, en un pujolet, hi ha una capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap al 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No lluny d’aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola; documentada el 1237, gairebé només se'n coneix l’emplaçament.
El sector ponentí del terme, que va de la població al raval de Balenyà, té també notables masies, algunes d’aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres, com el Mas Cendra, amb galeries. El Mas Pibatlle rebé el nom de l’ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra, i és mantingut amb una gran cura.
Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l’antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom deValle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.
La part meridional de l’enclavament de l’Aclau de Seva, entre el castell d’Esparreguera i el torrent de Martinet, ha estat sempre unit a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d’Aiguafreda. S'hi destaca l’antigadomus o popularment castell d’Esparreguera, al sector central de l’enclavament, que ja era documentat el 1201. Fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparreguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l’alçada d’un primer pis, que revelen que era un casal d’època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L’actual masoveria d’Esparreguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l’indret de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell del Fitor.
El terme inclou també el mas de Can Basses, l’Hostal d’en Pinós —un antic hostal de camí ral—, el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del menhir o “pedrafita” de davant la capella de Santa Madrona. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant, d’uns tres metres visibles i un parell de metres soterrats. Sota el mas de Perafita dintre de la finca de Can Garriga del Solei s’hi ha fet una urbanització.
L’Estudi de la Masia Catalana, recull algunes imatges irrepetibles a dia d’avui :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Seva tenia un cens a darreries del 2017 de 3.451 habitants, dispersos entre el nucli urbà de Seva, Sant Miquel de Balenyà, i les urbanitzacions; Can Garriga, El Montanyà , El Pinós , Perafita i Serrabardina
Fotografia de 1932 del Mas Riquer de Ricard Martí i Alberó, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estacio-de-balenya-goitallops-bauma-dels-trabucaires-seva-13765942/photo-8527212
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada