Patrimoni Gencat ens diu ; casal gran de la primera època de Canet, modificat als segles XVIII, XIX i XX.
Al segle XVIII es reformaren les obertures i la reixa de la façana, i al segle XIX i principis del XX s'introduïren els arcs i parts de la coronació.
Té un gran portal adovellat i una finestra a l'angle de granit abuixardat. És de dues plantes i la torre té baixos i tres pisos. Damunt el finestral gòtic hi ha un matacà.
A la darrera reforma de la planta baixa s'ha convertit una finestra en portal d'una botiga.
Cap dada dels autors les successives reformes – com és mal costum, oi?.- , ens agradarà rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Trobava la imatge a la pàgina de Seva ( Osona ) de l’Estudi de la Masia Catalana.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SEVA/mode/exact/order/title/page/1
Els ho feia saber en un comentari.
,_escut_d'armes.jpeg)
L' Enric Fontvila Batalla, publicava una imatge de l’escut d’armes
.jpeg)
La Montserrat Viader i Crous, en retratava la façana l’any 1985.
Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona, 10 de febrer de 2009) hi havia fet l’any 1962
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) explicava que hi havia una Capella Oratori advocada a la Marededéu.
La Mare de Déu; capella-oratori can Mir, c/Ample. Interior de la capella amb l'altar.
En matèria de Patrimoni històric, les capelles, oratoris, ..., han passat de ser objecte d’atenció i estudi, a l’oblit més clamorós, i el “ coneixement religiós” a considerar-se quasi, un “ vici pervers”.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Per raons diverses entre altres no intervindrien :
Albert Giol i Galceran (Calella, Maresme, 1857-1945)
Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 5 de novembre de 1881 - Perpinyà, 17 d'abril de 1954)
Josep Salvany i Blanch, (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)
Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969)
I s’obviava la presència, la importància i el prestigi social de l’església catòlica – molt rellevant en aquella època – arreu del territori, els rectors i vicaris, exercien una gran influencia en les comunitats rurals, i haguessin estat alhora, “ facilitadors “ de les relacions entre el Fons Estudi de la Masia Catalana, i els propietaris de les masies, que sens dubte s’haguessin afegit al projecte.
Ara, avui, tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels canetencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada