IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA DE PERAFITA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

L’Antonio Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava l’any 1931 per l’Estudi de la Masia Catalana el menhir i la capella de Santa Madrona de Perafita, al terme de Seva, a la comarca d’Osona, a la nació màrtir de Catalunya.  Afegeixo la O, al nom de l'autor de la fotografia, perquè, com em succeïa a mi mateix , durant la dictadura franquista no nomes es  permetia la inscripció  de noms al Registre Civil, en llengua castellana, española, en diuen ells. 

  http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1348/rec/3

Poc s’imaginava que aquell indret bucòlic esdevindria una cruïlla de carrers asfaltats, en el que segons el mateix ajuntament de Seva, hi viuen de forma permanent únicament 5 persones http://www.seva.cat/index.php/el-municipi/urbanitzacions/perafita

I on, en dono fe, costa Déu i ajuda retratar la capella NO IDENTIFICADA de Santa Madrona.

De Sandra Madrona trobem ; aquesta capelleta rural, erigida probablement a finals del segle XVII, fou restaurada a principis dels anys 90, durant la construcció del Club de Camp Perafita. Antigament, els feligresos, sobretot de Centelles, invocaven Santa Madrona contra la sequera.
http://www.seva.cat/index.php/turisme/passejades

Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població, que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva.

La pregunta sembla de calaix, com arribava fins aquí la devoció a Santa Madrona ?.
http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/es/noticia/santa-madrona-olvidada-en-barcelona-pero-muy-presente-en-el-poble-sec_474486
http://devocioteca.blogspot.com/2009/03/santa-madrona-la-patrona-oblidada-de.html
http://bibliogoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-de-santa-madrona-la-seva-festa-es.html

Certament el camins del Senyor son inescrutables, oi?.

Ah!, que Seva no disposa de Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc del Catàleg de Masies.

 Que  Santa Madrona    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»