dilluns, 12 de novembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONELLS, ADVOCADA A SANT GENÍS D’ARLÉS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Els municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura foren agrupats ‘ manu militari’ a partir de l’any 1975, curiosament l’any en que ‘oficialment’ finava el sàtrapa. La ‘fusió’ donava com a resultat un terme municipal de 99,8 km², el més gran de la comarca de l’Empordanet, lluny encara però, dels 302,8 km² de Tremp al Pallars jussà.

Aquesta mena de decisions polítiques es justifiquen amb termes com ‘racionalitat’, ‘estalvi’, sinergies’, més o menys com això de l’horari d’estiu i d’hivern, i com en aquest cas, MAI, MAI, MAI, s’han publicat dades que ho corroborin. El que està del tot acreditat, és la pèrdua de la ‘petita història’ dels nuclis fusionats, veritable objectiu d’aquestes ‘decisions polítiques’ , que aconsegueix en poc més de dos generacions esborrar segles de història.

L'església de Monells apareix esmentada documentalment des del segle XI, en l'acta de dotació de la Canònica de Girona del 1019, tot i que l'edifici actual és el resultat de diverses etapes constructives: la nau i l'absis daten del segle XIV; se sap que la capçalera ja era feta l'any 1309, i que la nau és posterior, possiblement d'uns anys després. La capella del Roser és dels segles XVI-XVII i la resta segurament va ser bastida entre aquestes dates i el segle XVIII.


La façana és de la fi del segle XVIII, segons indiquen les inscripcions del 1785 i 1788 a l'òcul i a la base del campanar, respectivament.

L'any 1962 la Diputació de Girona va restaurar l'edifici. Durant les obres va aparèixer la lipsanoteca - reliquiari en forma de capsa o arqueta - col·locada a l'altar el 1310 i que en l'actualitat es conserva al Museu de Girona. Ens agradarà rebre una fotografia d’aquesta lipsanoteca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Genís de Monells, es troba situada al barri de la Riera. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on es troba situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge. Al centre e la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament . El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català, publicava un text al·lusiu al culte a Sant Genís, a Catalunya i al REINO DE ESPAÑA.


Per mediació de Sant Genís d’Arlés, feia arribar a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !