Hola Antoni,
L’administrativa de l’Ajuntament m’ha passat el teu missatge. Et passo un article fa anys vaig publicar a la revista Municipal d’Aiguaviva, Tirínculis, sobre la qüestió.
Quan les “escoles velles” encara eren noves. L'ensenyament a Aiguaviva (I).
Merci pel teu interès.
Salutacions,
Jordi
L’article ens confirma que poc abans de la construcció de les ‘ Noves Escoles’, l’ensenyament es duia a terme en cases particulars, una d'elles (actualment coneguda com a “Ca la Neus”) servia d'escola dels nens i la de les nenes estava ubicada en un antic edifici contigu a l'església, conegut ja llavors com a Ca la Carmeta.
Quan a l’autor va ser l’aleshores arquitecte provincial Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848-1938), i pel que fa a la descripció de l’edifici, es deia; . l'edifici es trobava aïllat d'edificacions, elevat respecte de la carretera i amb una vista exuberant sobre el pla, ben il·luminat, “alegre i joliu”. L'edifici constava d'una planta baixa, sobri de línies i de decoració. Tenia una superfície suficient per a encabir-hi 50 alumnes amb un despatx pel mestre en un costat. A davant, hi havia un petit espai tancat per una barana que serviria de pati d'esbargiment.
Esperem que des del COAC de Girona, tinguin a bé a ampliar les dades relatives al patrimoni històric d’Aiguaviva, almenys amb aquesta dada.
I, que ho facin també des de patrimoni Gencat.
Avui, al cel, almenys al trosset on viuen els catalans, hi ha una alegria continguda, no som molt de fer soroll els fills d’aquesta nació, oi? .
La nostra infinita gratitud al Jordi Bohigas Maynegre ( Girona, 1978), també a l’administrativa del Consistori d’Aiguaviva que li va derivar la nostra consulta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada