Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.
https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=26012
El Sr. Pedro Àlvarez Gonzalbo havia comprat l’empresa “Formosa i Casacuberta” un immoble que arribava fins a la carretera i pel costat de la Riera de la Salut, desembocava, enfront seu, al carrer de la Quadra.
Antigament era un carrer amb horts on es veien les seves indústries, a poc a poc aquests horts es van anar convertint en cases.
L’11 de novembre de 1909 s’associà amb Carles Strobel i formen la raó social.
Pere Àlvarez Gonzalbo estava casat però va quedar vidu bastant aviat, la seva dona, Na Coloma Pujol va morir a Sant Feliu de Llobregat el 13 d’abril de 1913.
L’any 1918 va ser elegit regidor i l’abril del mateix any va ser declarat fill adoptiu del poble perquè va regalar un edifici per a escoles graduades. Es presentà també com a candidat a les eleccions per a diputats a Corts el primer de juny de 1919, però no va tenir prou recolzament.
El 5 de juliol de 1919, davant del notari el Sr. Leandre Figuerol, va donar la finca “Les hipoteques”, situada avui en dia al carrer Laureà Miró, 42-48, mitjançant la cooperació municipal amb la condició d’instal·lar una escola graduada pública (antecedent històric de l’escola Nadal).
Van ser molt destacades les seves col·laboracions i aportacions a la ciutat de les roses: va dotar els boy-scouts i la Creu Roja d’estatge i de material, va subvencionar l’Ateneu, La Unió Coral i l’Escola de Declamació Miguel Rojas, va regalar llibres a la biblioteca del Casino Santfeliuenc i va finançar el periòdic El Faro del Llobregat.
A més a més va ser protector de molts artistes novells. Es va dedicar a molts negocis relacionats amb els tints per a paper i robes, va introduir un producte anomenat “cutchive” per a tenyir i aprestar vellut que constituí una veritable revolució comercial; treballava per a la Casa de la Moneda i del Timbre, Ministeris, fàbriques de tabac per a la zona tèxtil de Sabadell, Manresa, Terrassa…; i representava també en exclusiva l’empresa suïssa Sandoz.
Als voltants dels anys 20 van començar les seves dificultats econòmiques a causa de la crisi industrial motivada per l’acabament de la primera guerra mundial.
El dia 20 de maig de 1930 moria a la seva casa Torre de la Riera de Sant Feliu. Havia estat honorat amb la “Encomienda de la Orden de Alfonso XII”, era regidor de l’Ajuntament, President de l’Assemblea local de la Creu Roja i de l’Agrupació d’importadors de matèries colorants, i vocal de la Junta Provincial d’Instrucció Pública.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/05/24/pagina-21/33211542/pdf.html?search=Pedro%20%C3%81lvarez%20Gonzalbo
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada