La Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, cercàvem la dita Capella de Sant Martí de la B-20, que es troba situada entre l'autopista , i el club de tenis de l’ urbanització del "Turó del Mar", al que pertany actualment. En l’accepció ‘muntanya del gat’, diria que està darrera de la primer orella, mirant des del mar.
Les primeres referències documentals ens porten al segle XI, concretament el 18 de març del 1027 en que "Ega" fa donació al Monestir de Sant Cugat del alou que posseeix a Tiana, en el lloc denominat "Monistrolo" i en el que s’hi troba una església dedicada a Sant Martí, tot i que la seva construcció sigui anterior.
El fet que aquesta església tingués el seu cementiri, ens fa suposar que anteriorment a la consagració de la església parroquial de Sant Cebrià de Tiana l’any 1100, el de Sant Martí era l’utilitza’t pel poble de Tiana, o si més no pels vilatans més propers.
A partir d’aquella consagració, la gent de Tiana rebia sepultura al cementiri de la Parròquia (actualment Ermita de Nostra Senyora de l’Alegria).
El fossar de Sant Martí era utilitzat per enterrar els que estaven de pas i no tenien familiars al poble així com els soldats de guarnició al Castell de Montgat, es fama que hi foren enterrats els montgatins assassinats pels francesos el dia de Corpus del 1808. Possiblement el darrer enterrament fou el d’en Miquel Arboix Lopes, que morí a causa d’una ferida al Camí Ral el 16 d’octubre de 1814.
A partir d’aquesta data no consta cap més enterrament. Pel que fa a altres celebracions religioses, es feien a la Parròquia de Sant Cebrià de Tiana, tret d’algun casament a la Capella de Sant Joan a prop del Castell de Montgat, fins la consagració de l’església de Sant Joan com a Parròquia de Montgat l’any 1857. L’últim casament del que es té constància com a capella pública, fou l’any 1836.
Unes visites pastorals del segle XIX ens revelen que aquest mateix segle va ser restaurada, i va canviar la seva advocació per la de la Verge del Pilar.
A partir d’aquestes dates, la Capella de Sant Martí, va restar integrada dins la finca de Can Galceranet (posteriorment Can Ribas), i utilitzada solament en algun casament dels familiars del propietaris els Calonge Ribas, fins que amb la conversió d’aquesta finca en l’urbanització del "Turó del Mar", la capella passa a formar part del Club de Tenis.
La construcció de l’Autopista B-20, va aglutinar un conjunt de persones i entitats que varen aconseguir que, àdhuc el salvament de la Capella – que semblava destinada a incrementar la llarga llista de patrimoni històric i/o artístic català desaparegut ‘ per exigències del interès general’ – Sant Martí públic , passés a tenir consideració de bé públic, i un cop restaurada, tornes a servir per a la seva activitat primitiva. Així després de la seva nova benedicció el 1997, el 13 de juny del 1998 s’hi va celebrar de nou un casament.
De la fitxa tècnica, reproduïm : Ermita aïllada de planta rectangular que consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la part posterior hi trobem l'absis semicircular, que està obert amb una finestra d'arc de mig punt. L'accés es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una petita finestra de pedra carejada i un campanar d'espadanya. El parament exterior és de carreus escairats de petites dimensions, excepte a les cantonades, on són més grans. El sostre és de volta de canó de pedra.
La retratava des de fora de la tanca metàl•lica que impedeix l’accés al recinte. Bé públic, no vol dir – habitualment en aquest país nostre – accessible al públic.
Sant Martí de la B-20 a Montgat, com Sant Pere Sacama al terme d’Olesa, o Santa Maria de Periques a Puig-reig, o fins la Desolació de la C-16 a Balsareny, formen part del grup d’esglésies ‘mes vistes de Catalunya’, insistim en vistes, que no visitades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada