Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una nau, amb voltes de creueria que semblen restes d'una part gòtica. De la façana principal, la qual està molt desvirtuada per operacions posteriors, destaca la porta adovellada d'arc rebaixat amb restes d'un sobre arc. Les altres obertures són de factura posterior, un òcul motllurat i una finestra amb arc a mode de sardinell. Culmina amb un campanar de cadireta amb dos ulls, rematat per una petita espadanya d'un forat.
La façana lateral és molt irregular i testimoni de les diverses operacions constructives que s'hi ha dut a terme.
Quan al topònim en diu el diccionari català valència balear ; Poble situat a la Conca de Tremp. Etimològicament del llatí subterranĕa, ‘sota terra’.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ens confirma que efectivament prové de la forma culta llatina subterranea, és a dir, la que es troba sota terra o, interpretat d'una altra manera, la que en la terra, es troba a sota (o en la terra de sota). Possiblement es tracta d'aquesta segona interpretació: Suterranya és l'evolució en terra més plana i accessible de l'antic poble de Puigfalconer, que és més enlairat, en les serres del nord-est del terme, i que s'abandonà a favor de Suterranya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada