dijous, 18 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DE SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS. CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET

Les cròniques diuen que a l'ermita dels Socors s'hi mantingué el culte fins l'any 1936. Ja abans, però, devia trobar-se en mal estat de conservació, doncs segons A. Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot, 9-03-2016 ) (po.cit.): "De l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, del veïnat de Canapost, en amenaçar ruïna, hom va treure la imatge "tallada de fusta", i el retaule,que hom traslladà a l'església parroquial de Peratallada. Desapareguda."

https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html

Ignorem per quina raó el dit autor inclou aquesta notícia entre les referents a "marededéus romàniques" desaparegudes, tenint en compte que no hi ha documentació ni vestigis arquitectònics d'època romànica en aquest santuari.

Al pujol hi ha evidències de poblament d'època iberoromana. (J.Badia, "L'Arquitectura ...")

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici religiós fortificat.- Santuari, avui ruïnós, emplaçat al cim d'un pujol cobert de pins, garrigues i oliveres, a un Km. a ponent del poblet de Canapost. L'església és una d'una sola nau i a la capçalera s'hi adossa una torre de defensa cilíndrica, de manera que aquest absis té murs laterals rectilinis mentre a llevant és corbat ja que pertany a la torre. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt de gran dovellatge, una finestra rectangular al costat pe veure l'altar des de l'exterior i un òcul al centre de la façana; al damunt hi ha una espadanya d'un arc. La nau té volta enfonsada, se'n conserva l'arrencada en ambdós costats; es conserva la de capçalera que és de canó, de pedra morterada.

La torre té espitlleres d'arma de foc; ha perdut el coronament. La construcció és de rebles lligats amb morter i carreus angulars.



La Margarida Sacot Conchs, publica unes imatges amb aquest peu informatiu ; ha caigut una altra de les parets de l'ermita del Socors de Canapost, aviat no en quedaran ni les restes.


Ha estat una commoció l’incendi de Notre-Dame de París, sobta doncs, la desatenció general vers el Patrimoni Històric de Catalunya, per part dels catalans, ciutadania i poders polítics.