dissabte, 20 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DEL PORTAL DE SANTA CATARINA. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Un fotògraf anònim retratava entre 1890 i 1930, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “Nens davant del portal de Santa Catarina a Torroella de Montgrí”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7624/rec/5

Curiosos de mena, ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixements i traspàs del ‘fotògraf anònim’, potser ja és hora, oi?.

https://www.diba.cat/documents/429042/b2dc111f-f0d6-42a0-b04b-b8370994676b

El recinte emmurallat de Torroella de Montgrí (Girona), conservava una torre amb podal del segle XIV, que durant molt de temps va constituir una de les entrades principals al nucli urbà. La seva fàbrica era de pedra picada i constava de dos pisos coberts amb volta apuntada. El portal formava un arc de mig punt adovellat.

El 1916, l'Ajuntament, considerant que el pas era estret, acordà enderrocar la torre. L'actuació del Servei Català de Conservació de Monuments no es va fer esperar. Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) va redactar un informe en el qual va intentar solucionar, com a Centelles, dos problemes: l'un, conservar el monument, i l'altre, proposar una alternativa.de caràcter urbanístic que permetés fer compatibles I ‘existència del portal amb les necessitats creades per la circulació de vehicles.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040845.xml

Els treballs previs van consistir a fer un aixecament de plànols del recinte murat i de la torre de Santa Caterina i, a continuació, redactar un projecte de restauració.

Com alternativa al pas del portal es va proposar d'obrir una bretxa en el llenç de la muralla proper a la torre i desviar-hi el trànsit, amb I ‘objecte de salvar el monument de l'enderroc i mantenir la imatge tradicional que des de segles enrere havia tingut la vila en el seu accés.
La restauració de la torre va consistir, bàsicament, a consolidar els elements estructurals (murs, arcs, voltes i coberta) i a reconstruir els merlets. El cost de les obres va ascendir a 250 ptes.

Jeroni Martorell tenia, també, intenció d'intervenir al castell de Torroella, i per això va realitzar-ne l'aixecament planimètric, molt complet, i un reportatge fotogràfic. En canvi, no tenim constància documental que es fes cap gestió o actuació.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1863

L´aixecament realitzat el 1887 per l´enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l´evolució urbana de la vila en l´etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.