dilluns, 22 d’abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.



Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades.html

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

Cap comentari: