divendres, 9 d’octubre de 2020

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL PART. OSOR. LA SELVA. GIRONA

 El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç  on es parla de la capella de la Capella de la Mare de Déu del Part al terme de Osor, a la comarca de la Selva.  

Els termes capella i ermita es fan servir generalment per parlar en el primer cas dels edificis que formen part d’una església, o d’en edifici religiós annex a un edifici o grup d’edificis, ermita/santuari habitualment identifiquen edificis religiosos aïllats de qualsevol edifici i situats en indrets apartats.

Patrimoni Gencat explica que l’ermita de la Mare de Déu del Part es troba ubicada sota el Coll de Nafrè a quatre  quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.

Es tracta d'una petita edificació d'una nau rectangular.

 L’ermita  està equipada amb un portal d'arc de mig punt, al qual manquen les dovelles, ull de bou i campanar d'espadanya d'un sol ull, de rajola i sense campana.



 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.

 Pel que fa als espais i acabats interiors, aquests estant totalment arrebossats i pintats de blanc. Tanmateix hi ha clapes on s’endevinen altres cromatismes com ara el blau o el taronja, ambdós extremadament deteriorats i desgastats.

 


 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

La volta de la nau rectangular és de canó.

 Els espais interiors estan ornats amb un aparell de guix que reprodueix el lèxic arquitectònic clàssic basat en la columna, coronada amb un capitell del qual parteix la cornisa correguda perimetralment d'on arrenca finalment l'imposta de la volta de canó.

 Paral·lelament, a l'interior trobem una sèrie de restes vivents com ara l'existència de dos graons en el presbiteri o els fragments conservats del paviment original.

 En quant a l'estat de conservació de l’ermita és absolutament ruïnós com així ho acrediten diversos elements: des de la teulada, totalment descomposta amb la desaparició de la majoria de teules i a més a més a sobre hi creix una alzina; passant per les múltiples esquerdes que afloren per tota l'edificació a destacar especialment la que arranca del portal, ultrapassant l'ull de bou fins al coronament i prolongant-se per tota la nau rectangular; i fins arribar als espais interiors molt deteriorats per l'acció contínua i inexorable de la humitat la qual està devorant, sense pietat, tot l'arrebossat i pintat de parets i sostres.

 


 Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

En la part posterior s'observa les restes vivents d'una antiga construcció de planta rectangular rematada amb una protuberància semicircular, la qual està adossada a la capella.  Contemplant la fotografia de Felix Bruguera Ligero  i  Narcís Ranió Diumenge- en la pàgina 35 dels Quaderns de la Revista de Girona, ens podem fer una idea de com era aquesta construcció originàriament. Segons la fotografia es tractava d'una petita construcció de planta rectangular coberta amb una teulada a dues Aigües de vessants a façana. El seu aspecte era molt rústic, amb una sola porta d'entrada i tenia com a matèria prima les pedres fragmentades i els còdols manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.


https://gentdamer.files.wordpress.com/2011/08/elpart.jpg

Fons documentals esmenten que  el Prat era un santuari existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge a  la Mare de Déu del Coll.

Ens agradarà rebre una imatge d’aquesta advocació mariana a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , arxiugavin@maristes.com

https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_parto#/media/Archivo:Madonna_del_parto_piero_della_Francesca.jpg

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322015000300025


Va ser la capella d’un mas, avui desaparegut;  a l'any 1687 està documentada com a capella pública. Son moltes – masses al nostre entendre .  les antigues masies que NO SEMPRE situades actualment en llocs inhòspits i de difícil accés, estan en avançat procés d'enrunament i desprotecció, al terme d'Osor , i  dissortadament  arreu de Catalunya-

Al teme d’Osor , existien capelles particulars, a part de la del mas de Serra, a d'altres masos d'Osor, com el mas Carbonell (Sant Francesc d'Assís), el mas Baier (Nostra senyora del Carme), el mas Romagueres, que conserva encara a l'interior de la masia una capella dedicada a Sant Ramon Nonat,  i el mas de la Grevolosa (Nostra senyora del Roser).

 Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, "de la terra dels ausetans", primer, i "del comtat i bisbat d'Ausona", més endavant.

El terme de 52,1 km² , i amb només 428  veins a darreries de l’any 2019,disposa d’un riquíssim patrimoni històric, en bona part desconegut i/o accessible :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/07/sant-miquel-de-maifre-osor-la-selva.html?fbclid=IwAR10h1DQXdaiUnYmPEya8TWu0IK7cqhzGoFl9MujFj5qux0LHOq-_gDjAp8

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-escola-de-les-germanes.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/chapelle-de-notre-dame-del-carmen-dans.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-jaume-de-la-santa-creu-dosor-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-de-la-ii-republica-osor-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/santuari-de-la-mare-de-deu-del-coll.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/la-petjada-del-diable-la-comarca-de-la.html

En la mesura de les nostres possibilitats anirem posant  un ic de “llum’ damunt d’alguns elements del patrimoni històric d’Osor

Cap comentari: