diumenge, 4 d’octubre de 2020

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL CASTELL D'OLIANA. L'URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 Jordi Vilá Juncá publica una magnifica fotografia de l’Església del castell  d’Oliana,  a la comarca de l’Urgell sobirà, advocada a Sant Andreu  ubicada en un lloc elevat, a la vora del Segre,  al costat de les ruïnes de l'antiga població d'Oliana.

 


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau trapezoïdal amb els murs convergents vers l'absis semicircular, lleugerament ultrapassat.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

 La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per tres arcs doblers i la de l'absis és de quart d'esfera. A l'exterior, destaca l'absis, bastant alt degut al desnivell del terreny, amb arquets cecs de tipus llombard separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. Una altra obertura de característiques similars es troba al mur de migdia, entre l'absis i el campanar. Les dues portes d'accés es troben al mur de tramuntana, on també hi ha dos contraforts atalussats. Al costat de migdia, s'aixeca el campanar de torre de planta quadrada. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració dels anys 80. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada. El parament mural és a base de petites pedres sense desbastar. Tant al campanar com a l'absis s'hi veuen forats de bastida.

 Tenia com a altar un cippus romà (avui al Museu Diocesà de Solsona), que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l'anell del bisbe Eribau d'Urgell (Cardona, Bages, segle x — Pomposa, Emília, Itàlia, 1042) ; dins la lipsanoteca hi havia, a més d'algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del 1032.

L'antiga capella del castell va ser consagrada com a església parroquial entre els anys 1037 i 1040.

L’església “nova”  de Sant Andreu d'Oliana correspondria a finals del segle XII o inicis del segle XIII segons les restes que en queden.

L’església parroquial de Sant Andreu fou ampliada i reformada entre el 1621 i el 1628 pel mestre d’obres olianès Anton Serra, que sols aprofità de l’església vella un llenç de mur, el que dona a l’actual carrer de les Monges; aleshores es construí la façana, d’un barroc lleuger, classicitzant (ordre dòric), i la base de la torre del campanar, que, acabat el 1778, és el monument arquitectònic més significatiu de la vila.

L’església és d’una sola nau, amb dos ordres de capelles obertes per arcades.

Aquesta església tenia antigament, a més del rector, una comunitat de 9 beneficiats, que a mitjan segle XIX s’havien reduït a 6.

Us recomano la lectura de l’excel·lent treball  de l’ Ermengol Puig Tàpies ( Oliana, 1945 )

ELS MURALS DE L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLÉSIA D’OLIANA

Amb totes les mesures de seguretat que calguin, aprofiteu per conèixer Catalunya

Cap comentari: