dimecres, 14 d’octubre de 2020

ORATORI DE SANTA FAUSTINA I SANT JULIÀ. CASA SOLÀ-MORALES. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

 Havíem fet una publicació de la casa Solà-Morales al Passeig del Firal, 38-40, en la que gràcies al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( arxiu Gavín ) incorporavem  una fotografia datada el 12-X-1978 , de la Capella Oratori de Santa Faustina i Sant Julià. 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/casa-sola-morales-olot-la-garrotxa.html

Trobava una excel·lent  col·lecció d’imatges de Bob Masters :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/11974?fbclid=IwAR3wNCBieE5KkoKNZB3qaB8-Xrs7obQKxN5SyBmaIFU_hs-jZbr5EHhVlSo

I llegia a : http://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-garrotxa/patrim-olot/1461-patrim-olot-solamorales

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II república  foren destruïdes les relíquies de Santa Faustina i Sant Julià,  situades en una urna al peu de l'altar junt amb l'ampolleta que contenia la sang de la màrtir,  que es veneraven a can Solà d’ençà de les darreries del segle XVIII quan les portava el P. Xavier Julià, jesuïta emparentat amb la família ,  que retornà a Olot salvant les relíquies que li donà el cardenal Romualdo Breschi, prefecte del Sacre Col·legi Apostòlic i germà de Pius VI.

si bé l'oratori, obra de l'escultor Francesc Tenas i Lamarca (Olot, Garrotxa, 1814 — Girona, Gironès, 1886)  i el retaule neoclàssic no patiren danys.

Acabada el conflicte bèl·lic ,  que més enllà del milió llarg de morts, comportaria un retrocés IRRECUPERABLE en els àmbits de la cultura, la tècnica, l’educació, la sanitat,  la llibertat,...,  la família procedí a restablir els desperfectes i encarregà la reproducció de les restes de la santa jacent a l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958).



Va ésser l'última peça en fang que el cèlebre escultor modelà abans de morir.





Amb el motllo de fang decidiren fer-la en bronze, que és la imatge que avui es pot veure sota de l’altar.



Us recomano la lectura de LA SANTA FAUSTINA VENERADA A OLOT , de Josep Murlà Giralt. (Olot 1950)

https://www.religionenlibertad.com/blog/25233/santa-faustina-de-olot-dos-veces-martir1.html

https://www.religionenlibertad.com/blog/25271/santa-faustina-de-olot-dos-veces-martir-y-2.html

Amb totes les mesures higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats catalanes, sortiu a conèixer Catalunya, és un dels  pocs plaers possibles en aquests tempsd’extrema desolació.

Cap comentari: