Jordi Vilá Juncá publica un parell de fotografies de l’església d’Argestues,
una entitat de població del municipi de
les Valls d'Aguilar, a la comarca de Urgell sobirà, advocada a Santa Coloma , situada a la part baixa del poble abandonat.
Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15797
La Catalunya romànica, amplia un xic la informació relativa a l’església de
Santa Coloma d’Argestues (les Valls
d’Aguilar); edifici d’una nau rectangular, coberta amb una estructura
d’embigat, sense absis diferenciat, i només un curt tram de volta, adossat al
mur de llevant, assenyala el presbiteri.
En el sector de llevant dels murs nord i sud s’observen senyals d’una
reforma important, que afectà tot el sector de llevant de l’edifici, i en el
qual es pot suposar que es devia transformar la seva capçalera original, que
podria seguir un tipus semblant al de Sant Serni de Vila-rubla, amb el tram de
llevant de la nau cobert amb volta de canó, formant una mena d’absis no
diferenciat exteriorment.
Com succeeix en aquest altre edifici i els que segueixen la seva mateixa
tipologia, a Argestues, el seu estat actual, només una finestra de doble
esqueixada i la porta, en arc de mig punt, situats en la façana sud, permeten
evocar-ne una filiació medieval, ja que l’aparell de carreu no aporta
precisions sobre la seva datació
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0625401.xml
Consta en la llarguíssima relació de patrimoni de la Comarca :
http://www.alturgell.cat/bens-culturals-interes-local
Quan al topònim Aristingano / Argestuso / Argestues , semblen formes
plurals , potser d’algun element botànic com l’ argelaga ?. La concentració de municipis feta amb l’excusa barroera de l’estalvi administratiu, comporta SEMPRE la pèrdua irremissible no
únicament de la petita historia dels nuclis absorbits, sinó també de tots els aspectes culturals que
hi estaven relacionats, això, i no cap altra cosa, és la raó ultima que persegueixen els
defensors de la concentració. Tenim
doncs el país que volien, desarrelat i culturalment
empobrit.
Ramon Puigpinós publicava una
fotografia del interior datada el 10 Novembre
2012, en la que podem apreciar les diferencies amb la que feia el Jordi Vilá Juncá,
en la que la figura de la santa titular presideix l’altar.
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 maig de 1926 + Castellar
del Vallès, 6 de maig de 2019 ) deia sempre que no es volia morir perquè cada
dia es veuen coses noves.
Ens agradarà rebre
les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
, castellardiari@gmail.com
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada