dilluns, 5 d’octubre de 2020

ERMITA DE SANT GREGORI. OSOR. LA SELVA. GIRONA.

 

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç  on es parla de la capella de Sant Gregori al terme d’Osor a la comarca de la Selva.

Els termes capella i ermita es fan servir generalment per parlar en el primer cas dels edificis que formen part d’una església, o d’en edifici religiós annex a un edifici o grup d’edificis, ermita/santuari habitualment identifiquen edificis religiosos aïllats de qualsevol edifici i situats en indrets apartats.

L’ermita  de Sant Gregori es coneix des de l'any 1632, i el 1687 era capella pública.

Es tracta d'una petita construcció d'una sola nau rectangular i capçada amb un absis semicircular.

L'accés està resguardat per un atri amb una gran obertura.

Està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants i laterals i rematada amb un campanar d'espadanya d'un sol ull i amb campana. Corona el campanar una creu de ferro forjat.







Fotografies. Xavier Caparrós Moreno.2006

Fou restaurada el 1940 per l'impuls del doctor Ramon Vinyes i Triadó [La Cellera del Ter, 17/11/1889 – Anglès, 13/02/1978] d’Anglès quan era propietari del mas de les Romagueres.

L’ermita està ubicada en el cim de Sant Gregori, el qual limita els termes d'Osor i la Cellera de Ter,  es troba en un emplaçament privilegiat, el qual proporciona unes magnífiques vistes al visitant.

 Son moltes – masses al nostre entendre .  les antigues masies que NO SEMPRE situades actualment en llocs inhòspits i de difícil accés, estan en avançat procés d'enrunament i desprotecció, al terme d'Osor , i  dissortadament  arreu de Catalunya-

Al teme d’Osor , existien capelles particulars, a part de la del mas de Serra, a d'altres masos d'Osor, com el mas Carbonell (Sant Francesc d'Assís), el mas Baier (Nostra senyora del Carme), el mas Romagueres, que conserva encara a l'interior de la masia una capella dedicada a Sant Ramon Nonat,  i el mas de la Grevolosa (Nostra senyora del Roser).

 Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, "de la terra dels ausetans", primer, i "del comtat i bisbat d'Ausona", més endavant.

El terme de 52,1 km² , i amb només 428  veins a darreries de l’any 2019,disposa d’un riquíssim patrimoni històric, en bona part desconegut i/o accessible :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/07/sant-miquel-de-maifre-osor-la-selva.html?fbclid=IwAR10h1DQXdaiUnYmPEya8TWu0IK7cqhzGoFl9MujFj5qux0LHOq-_gDjAp8

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-escola-de-les-germanes.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/chapelle-de-notre-dame-del-carmen-dans.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-jaume-de-la-santa-creu-dosor-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-de-la-ii-republica-osor-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/santuari-de-la-mare-de-deu-del-coll.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/la-petjada-del-diable-la-comarca-de-la.html

En la mesura de les nostres possibilitats anirem posant  un ic de “llum’ damunt d’alguns elements del patrimoni històric d’Osor

Cap comentari: