El Jordi Vila Juncà publica una fotografia de la façana de l’església
parroquial d’Estamariu , a la comarca de l’Urgell sobirà, advocada a Santa Cecília
i Sant Vicenç; en els documents de la visita parroquial del 1758, es diu que a
la parròquia vella de Sant Vicenç només hi ha el culte per la festivitat de de
Tot Sants, i que el culte durant la resta de l'any s’havia traslladat a l'església del Roser,
actual església parroquial de santa Cecília.
Així doncs, l’actual església parroquial, del segle XVII , va ser dedicada
en un principi a la Mare de Déu del Roser i més tard , no trobàvem la data
exacta a Santa Cecília, .
Des de finals de 1997, comparteixen tots tres la paret central de l’altar,
després d’una remodelació de l’església.
Sant Vicenç i Santa Cecília comparteixen, també, el patronatge del
municipi.
Fotografia. Jordi
Contijoch Boada
A més d’aquests sants de l’altar major, hi ha una Marededéu del Roser
(lateral esquerre), una Marededéu dels Dolors (capella lateral de la dreta) i
un Santcrist.
Patrimoni Genat en fa aquesta descripcio;
església adossada al caseriu del poble d'Estamariu pel seu flanc
ponentí, d'una sola nau rematada a nord amb una capçalera plana coberta amb
volta de closca de quart d'esfera, amb motllures que li donen un aspecte de
petxina. El presbiteri es troba a un nivell superior de la nau, i s'hi accedeix
a través d'escales que ocupen tot el seu front. La nau, coberta per una volta
de canó amb llunetes, presenta una capella al costat esquerre, oberta a la nau
en arc rebaixat, i un cor en alt als peus, amb la barana de fusta tornejada.
L'església també presenta una finestra d'esqueixada simple al mur de llevant.
Externament, l'església, que presenta una línia molt simple només alterada
per la torre del campanar, presenta una coberta de teula de doble vessant.
L'accés principal al temple es troba a la façana meridional, amb una porta
adovellada en arc de mig punt, flanquejada per dues finestres quadrangulars -la
de l'esquerra tapiada-, i un ull de bou circular en alt, amb dovelles de tosca.
El remat de la façana meridional és horitzontal, amb una coronació en un breu
fris motllurat.
En el terme
d’Estamariu, dalt de la muntanya, hi ha les restes d'una antiga ermita advocada
a Santa Cecília (documentada pels avis
de la població), sols en resten les bases de les parets.
S’explica que
era un lloc de romiatge, i el dia de la
Santa, s'hi celebrava una missa i s'acabava la festa compartint un tall de coca
i una presa de xocolata. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Quan al topònim
el diccionari català valència balear defensa que Estamariu, ve del llatí ĭpsu
tamarīce, ‘el tamariu (nom de planta)’.
Que la Mare de
Déu del Roser, Santa Cecilia i Sant Vicenç
intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturin les morts de persones grans,
malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursos econòmics.
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada