El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia de Calbinyà, poble situat a 1.013 metres altitud , al terme de les Valls de Valira , a la comarca de
l’Urgell sobirà Alt Urgell).
El lloc de Calbinyà, esmentat el 839 i el 972, fou de la senyoria de la
ciutat de la Seu d’Urgell.
En primer terme, apareix la peculiar església parroquial advocada a Sant
Tomàs Apòstol, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós
d'estructura singular. Consta de dues plantes, la inferior acull l'església de planta
quadrada i coberta amb volta de canó. La superior està dedicada a vivenda. Té
campana de torre de planta quadrada. En una visita pastoral l’any 1758 s'esmenta que anteriorment, Santa Margarida havia estat
l'església parroquial del terme.
La retratava A.Moras. l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d l’any
1986. Vista de la façana de l'església.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com una fotografia del interior de l’església de Sant Tomàs Apòstol de Calbinyà.
L’enciclopèdia catalana explica que de Calbinyà en surten tres camins
antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera
d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat
més a llevant.
Vora Calbinyà, pel camí que hi mena
des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb
el campanar de torre escapçat.
Fotografia. Mn. Josep Maria Viñolas Esteva
Patrimoni Gencat ens diu de l'església de Santa Margarida de Calbinyà; edifici
religiós en ruïnes. Encara en resta part
del campanar de torre de planta quadrada, escapçat, sense teulada, i alguns
panys de murs. El campanar presenta una porta, mig colgada, que comunicava amb
l'interior de l'església.
També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha
les obertures corresponents a segon pis. Els carreus són petits i rejuntats amb
morter de calç.
Cuideu-vos molt, les accions contra Catalunya, contra els seus nadius , la
seva llengua, ..., no reben
dissortadament al REINO DE ESPAÑA cap retret penal.
El tema del desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada