dilluns, 22 de febrer de 2021

ANTIGA ESGLÉSIA DE LA VALLETA, ADVOCADA A SANT SILVESTRE. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

 L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.  


M’enviava fotografies  de l’esglesia parroquial de la Vall de Valleta al terme de Llançà a la comarca de l’Emporta sobirà, advocada a Sant Silvestre de la que Patrimoni Gencat ens diu  que  està  situada a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta.






Església de sola nau amb absis semicircular de ferradura capçat a llevant. La volta de la nau és de canó seguit mentre que la de l'absis és de quart d'esfera, ambdues amb empremtes de l'encanyissat original. L'absis s'obre i es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. Un altre arc de les mateixes característiques delimita la zona del presbiteri, de menys amplada que la nau. Hi ha bancs correguts de pedra adossats als murs laterals de la nau i, damunt del seu traçat, hi ha la pica baptismal, situada a l'angle sud-oest. L'absis presenta dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt, mentre que a als murs de migdia i de ponent de la nau, les finestres són de doble esbiaix i arcs de mig punt també. La porta d'accés està situada al mur sud del temple. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats en gradació que emmarquen la llinda monolítica i el timpà semicircular, bastit amb carreus desbastats. Sobre el frontis es dreça una espadanya de tres pilars sense arcades.

 

L'aparell de l'absis, i els murs de ponent i tramuntana de la nau, estan bastits amb petites pedres sense treballar lligades amb abundant morter de calç. A la part inferior del parament de l'absis hi ha tres filades bastides amb la tècnica del "opus spicatum". El mur de migdia de la nau, en canvi, està construït amb blocs de llicorella desbastats, disposats en filades més o menys regulars. La coberta és de lloses de pissarra lligades amb abundant morter de calç.


La vall i riera de Valleta en documents de la segona meitat del segle X s'esmenten amb el nom de Budiga o Budica.


La cel·la de Sant Silvestre consta com a domini del monestir de Banyoles en un precepte del rei Lluís de l'any 877, juntament amb la veïna de Sant Martí de Vallmala.


En una butlla del 1017 el papa Benet VIII confirmà la propietat del mas de Sant Silvestre al dit monestir.


L'església i el mas es tornen a citar a l'acta de consagració de Sant Marí de Vallmala l'any 1019.


El 17 de desembre de 1029 el bisbe de Girona Pere Roger de Carcassona acudí a consagrar l'església de Sant Silvestre "del vilar Renoall o vila Mala"; diferents persones dotaren el temple amb propietats, el bisbe fixà les trenta passes de sagrera, li concedí els drets corresponents i establí els límits del terme parroquial.


Més endavant, en documents dels anys 1279 i 1280 és anomenada ecclesia parrochialis de sancto Silvestro.


En perdre la seva funció com a església parroquial, deixa de ser mencionada a les relacions parroquials dels anys 1606 i 1691, tot i que se sap que l'església va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de  Garriguella fins l'any 1920. Vuit anys després va passar a dependre de Sant Vicenç de  Llançà, església que havia retratat en ocasió de la visita que feiem amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

 

L'any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona conjuntament amb els Amics de Sant Silvestre endegaren un projecte de restauració de tot el cos, especialment en el mur de tramuntana que estava molt afectat pel torrent que davallava fins la riera de la Valleta i que escometia conta l'església, descalçant els mur i provocant-hi esquerdes. Es per això que es va optar per desviar el torrent. També es va reconstruir la coberta i es refè el pinyó i la espadanya. Es varen restituir diferents carreus del timpà i dels brancals de la porta així com el batents de fusta. A l'interior es van cosir les esquerdes, es repicà la volta i es va construir un nou altar. També es va refer la bancada adossada a la nau i es pavimentà de nou tot. Pel que respecte als accessos es va desbrossar i netejar l'entorn. Per últim es va fer la instal·lació elèctrica connectada amb un grup electrogen mòbil. Les obres s'inauguraren l'any 1983.


 


Jacob Casquete   Rodríguez.  2009.  Vista interior de l'església.


Actualment s'ha retornat el culte i s'ha recuperat l'aplec anual.


Quan al toponim és clarament un diminutiu de Vall  amb el significat “vall petita”.


Joan Badia i Homs / Maria-Lluïsa Ramos i Martínez afegeixen força informació de Sant Silvestre a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0952001.xml


Dèiem que us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries per evitar l’extensió de la Covid.19, només així  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.