dimarts, 23 de febrer de 2021

EL MAS MENDRAT I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA MARIA MAGDALENA. MONTELLÀ I MARTINET. LA CERDANYA JUSSANA, GIRONA. LLEIDA

 

Fa quasi un any que estem situació de “ presó local/comarcal renovable /revisable “ , com a mesura de protecció contra la Covid.19, i malgrat això, el REINO DE ESPAÑA, és el campió mundial pel que fa al nombre de víctimes mortals.


La COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID  reconeix 22.214 víctimes, amb una població estimada de 6.000.000,  els EEUU amb més de 380.000.000  consideren que superar les 500.000 és una tragèdia.

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210222_cam_covid19.pdf


El "laissez faire, laissez passer" del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA compta amb el consens de TOTS els Partits de l’Eix de Mal.


El Joan Dalmau Juscafressa m’enviava un enllaç de  Patrimoni Gencat, en el que es  dedica una minsa informació al mas Mendrat , al terme de Montellà i Martinet,   a la Cerdanya jussana:


Gran mas cerdà, en forma d'U, amb el cos principal de tres pisos orientat a l'est i amb l'era situada entre ell i dos cossos perpendiculars.


N’amplien un xic la informació a :

 


http://montellamartinet.ddl.net/fotos/montellamartinet//PE_6_de_9.pdf


De la capella romànica de Santa Magdalena (segle XIII),   explica que està, al nord-est del mas, i la descriu com edifici d'una sola nau i absis semicircular, que té a la part superior de la paret oest una finestra monolítica trevolada.

 

Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) ,   el Carles Puigferrat i Oliva  i l’ Enric Ventosa i Serra,  s’esplaien força més a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0719201.xml


La capella de de Santa Magdalena  és un edifici de dimensions reduïdes, de nau única, capçada per un absis semicircular.


Fins fa pocs anys, que el seu propietari hi va començar obres de restauració, es trobava en un lamentable estat de conservació. Abandonada, hom li havia llevat les lloses de la coberta, de manera que la volta era a la intempèrie. La neu, les pluges i els vendavals havien provocat la ruïna parcial de la volta de l’absis i estava a punt de passar el mateix a la nau. L’esvoranc de la porta, oberta a migdia, s’havia engrandit tant, que havien caigut els brancals i les dovelles. En la recent restauració, encara en curs, entre altres intervencions, hom ha refet la volta de la nau i l’absis, i també la porta.



Les gruixudes parets que suporten la volta apuntada que cobreix la nau són de carreus de mida mitjana, de formes allargades, ben treballats, i el nucli és farcit amb pedruscall i argamassa. La volta és de pedres planes disposades en forma de plec de llibre, i carrega sobre les parets directament sense cornisa d’imposta.

 

Un pedrís a cada costat de la nau perquè s’hi assegués la gent, de llarg a llarg de la paret, és l’únic complement d’aquesta església, que no té ni espadanya, per bé que en devia haver tingut.

 

L’edifici té tres finestres, originàriament totes de doble esqueixada i arc de dovelles rústegues. Abans de la restauració, la de l’absis era paredada i la de migdia havia perdut algunes dovelles i part del brancal, amb l’arc deformat. La finestra de la façana de ponent, esbalandrada, és tapada amb un fragment de làpida, amb un calat en forma de quadrifoli, que conté una inscripció molt erosionada, difícil d’interpretar.

 

Ens trobem davant d’un edifici que cal datar probablement a la segona meitat del segle XII.

La “ parella romànica” ens expliquen la seva visita a :





http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/11/santa-magdalena-de-mendrat-montella-i.html


Santa Magdalena, tenia més sort que  Sant Bartomeu de Montellà de la que n’escrivia el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401aj.xml


Església, de la qual no es tenen referències documentals, ha donat nom a una masia del terme de Montellà, situada en una posició dominant sobre la vall de Bastanist. És construïda en un planell a l’extrem del qual es diu que hi havia una torre. De l’església només es pot identificar, en el seu estat actual, un mur de clara factura medieval, incorporat a una dependència del mas destinada a bestiar. Aquest mur és format per carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen les formes constructives de la fi del segle XI. Tanmateix, en l’estat actual dels elements, no es poden fer més precisions sobre l’església.


M’agrada emprar – sempre que és possible, i fins que no torni a estar prohibit – mots catalans com jussà i sobirà, enlloc del BAJA/ALTA  de la llengua dels conqueridors, o la traducció ALT/BAIX, això ha suscitat una polèmica en algunes persones que defensen l’ús OBLIGATORI  de Alt/baix amb el criteri “científic” de que “ SEMPRE S’HA DIT AIXI “. Els pregaria que no s’hi escarrassin més, no deixaré de fer-ho; els convido però,  a afegir-se a la tasca de recuperar la memòria del Patrimoni històric i/o artístic de la seva comarca, tasca que val a dir-ho, s’ha descurat molt per damunt de la mitjana catalana, intuïm que per la seva situació “estratègica”.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i amb la intercessió de Santa Maria Magdalena  davant l'Altissim,  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.




Tinc respecte d’aquesta advocació, Santa Magdalena, una particular debilitat, i en el seu dia – ja fa força temps – en vaig esmerçar en el seu estudi, i tot seguit us exposo algunes dades : La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

 

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana – La Gran – no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

 

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no – jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, – avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – farà costat a Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

 

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més enaltit que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

 

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

 

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, – avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

 

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

 

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les relíquies foren traslladades a Constantinopla.

 

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació, en seria clarament una mostra.

 

 

Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

 

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu