divendres, 19 de febrer del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ DE PERLES. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local /comarcal  RENOVABLE/REVISABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Em feia arribar fotografies   que acrediten que s’estan fent obres d’arranjament de l’església parroquial de Perles, advocada a Sant Romà, al terme de Figols i Alinyà a la comarca de l’Urgell sobirà. Si la divulgació que fem del Patrimoni històric té alguna relació, ens sentim MOLT contents.










L’havia retratat  l’any  1983 . A. Moras     [ ANTONIO MORAS NAVARRO, del  que demanen dades del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs des de fa moltes setmanes a l’email castellardiari@gmail.com )


 


Vista lateral de l'església.

 

Patrimoni Gencat diu de Sant Romà de Perles; edifici religiós d'una nau i absis rodó. Nau coberta amb volta de canó.

 

Construcció rústega de pedres no en filades. A la façana W porta adovellada i campanar de paret. Té dues capelles afegides posteriorment.

 

Església d'una sola nau coberta amb un sol tram de volta de canó peraltada, de perfil apuntat. És capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre directament a la nau i que conté un àmbit presbiteral sobrealçat en relació a la nau, al qual s'hi accedeix pujant tres graons. A la façana de migdia, prop de l'absis, s'obre una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra, aquesta d'esqueixada simple, s'obre a l'absis.

 

L'estructura del temple ha estat profundament modificat amb l'afegitó de diverses capelles que atorguen a la planta una característica aparença cruciforme que no responia al primitiu temple romànic. Entre aquests espais afegits destaquen dues capelles laterals particularment profundes, de planta quadrangular i cobertes amb volta de canó, que s'obren a la nau a través de sengles arcs de mig punt. La capella lateral oberta al mur de migdia té adossada, al seu costat de llevant, un altre espai més petit, quadrangular en planta, que s'obre tant a la nau com a la pròpia capella lateral mitjançant dos arcs de mig punt i que és coberta amb volta de canó. La capella lateral que s'obre al mur nord té adossada la sagristia, un espai de planta rectangular al qual s'hi accedeix a través d'una porta rectangular que hi ha al presbiteri.

 

L'interior de l'església és arrebossat -per bé que aquesta capa presenta molt mal estat a causa de les filtracions d'aigua- i pintat amb un programa pictòric que abraça la totalitat de l'interior del temple i que es basa en formes arquitectòniques i florals, probablement del segle XIX.

 

Els peus del temple estan ocupats per un cor de fusta en alt, amb una bonica balustrada de fusta. A sota del cor, en una petita cambra lateral al nord de la porta d'accés, hi ha la pica baptismal. L'accés al cor es fa a través d'una escala d'obra adossada al mur de migdia i, des del cor, hi ha una escala de fusta adossada al mur de ponent que permet l'accés al campanar d'espadanya.

 

La porta d'accés al temple es troba a la façana occidental. Es troba a una certa alçada del terra, motiu pel qual presenta una escalinata d'accés. La porta és en arc rebaixat i és coronada per un ull de bou circular. El conjunt de la porta i l'ull de bou -visiblement obertes a la façana en un moment posterior, a través de la lectura dels paraments- estan descentrades cap a llevant, en relació a l'eix de simetria d'aquesta façana. En un pla superior, hi ha una espitllera, vestigi de l'obra romànica original, que en aquest cas si, està centrada en relació a l'eix de simetria. Encapçalat aquesta façana hi ha un potent campanar d'espadanya, de la mateixa amplitud que aquesta, amb dos ulls i amb coronació a doble vessant. El parament del temple és força irregular, amb carreus poc treballats embeguts en morter de calç. Només a les cantonades hi ha carreus més treballats.

 

Les modificacions experimentades pel temple fan molt difícil establir la cronologia. Tanmateix, les parts romàniques serien probablement del segle XII. Mentre que les ampliacions són del segle XVIII i del XIX, moment en què, probablement es va dur a terme el programa pictòric de l'interior.


La parròquia de Perlas apareix esmentada en l'acta  de l’any 839 de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell. A banda d'aquest esment, vinculat a l'alta edat mitjana tot i que de cronologia incerta a causa de la naturalesa del document, les escasses dades documentals que s'han localitzat sobre l'església de Sant Romà de Perles ses situen a la segona meitat del segle XI. Un dels primers documents coneguts data de l'any 1051. Es tracta d'una donació a Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la canònica d'una vinya situada al terme de Sancto Romano in Perulas. L'any 1055 trobem documentada la donació d'uns alous a Santa Maria de la Seu d'Urgell.

 

El lloc de Perles pertanyia al segle XV a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona, sota la qual consta que es mantenia encara al segle XVII, dins la batllia de Solsona.

 

Actualment, l'església de Sant Romà de Perles és sufragània de  la parròquia de Sant Vicenç de Coll de Nargó.


Maria Lluïsa Cases i Loscos / Joan-Albert Adell i Gisbert / Maria-Lluïsa Ramos i Martínez

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0620901.xml


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Romà,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.