L’Assumpta Figueras Viñas publica una fotografia de la façana de la capella
advocada a Santa Bàrbara, al número 8
del Carrer de la Font de la Reina, al raval
homònim de Capellades a la
comarca de l’Anoia.
El Mapa de Patrimoni en dóna força informació;
construcció d'origen medieval
administrada per dos jurats de Capellades amb la presència del rector de la
Pobla. Aquest nomenament es feia per elecció. Al segle XVII, els veïns van demanar
un cementiri propi, ja que els diferents fossars es trobaven lluny. L'any 1683,
Bernat de Cabriana va fer donació d'uns terrenys annexos a la capella.
Acceptada aquesta donació pel rector de la Pobla, mossèn Blanch, es feu el
primer enterrament l'any 1685. Ja en el segle XVIII, el dia 1 de juny de 1728,
els veïns de la Font de la Reina van demanar al bisbe que la capella de Santa
Bàrbara fos unida a la parròquia de Capellades.
L'any 1798, es van fer obres a la capella dirigides per mossèn Astorch,
construint-hi la sagristia, l'escala del cor i el campanar.
El 1812 es va instal·lar la campana.
L'any 1850 una gran roca caigué
sobre la Capella i ocasionà grans desperfectes.
A començaments del segle XX, encara la celebració de Santa Bàrbara tenia
prou vigor, com es ressenya a la revista Capelló del 15 de desembre de 1912 per
la diada de Santa Bàrbara se celebrà el tradicional Aplec a la Font de la
Reina.
El 1919, la capella fou tancada al culte per la seva decadència, i fou
reoberta l'any 1927, després d'una restauració ofrenada pels marquesos de la
Pobla de Claramunt, tal com consta a la placa que hi ha a l'interior: "A
despesa de Balbina Mas Santacana ,
Marquesa Vídua de Antonio de Miquel Costas,
I Marquès de la Pobla de Claramunt. Any 1927".
La capella, abans de 1936, conservava un bonic retaule d'altar d'estil renaixentista
dels segles XVI-XVII.
L'any 1936, en els aldarulls que
seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la capella fou profanada
i van desaparèixer la imatge de la Santa, el retaule, el tabernacle, els
seients i, també, la campana.
Es va retornar al culte l'any 1939. La República i la democràcia plena encara no han tornat.
El retaule i l'altar actuals són un donatiu procedent de la capella privada
del Molí paperer Romaní «Cal Violant» de l'any 1940.
El 1995 van ser restaurats i modificats pels «Amics de la Capella de Santa
Bàrbara».
A la capella es conserven un petit Sant Crist i una bacina amb una talla
petita de Santa Bàrbara, a més d'una imatge de la Dolorosa comprada per
l'esmentada associació.
El 26 de setembre de 2004, es van
inaugurar un parell de campanes noves finançades per diferents capelladins i
amb l'ajut de José Mª. Iglesias, un devot de Santa Bàrbara.
La capella és un edifici d'una nau amb coberta a doble vessant de teula
corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret
d'espadanya de dos ulls, sobre del qual s'hi ha afegit una creu de pedra
picada. El parament és de carreus de pedra. El portal és rectangular, amb
carreus de pedra i llinda plana, i es tanca amb una porta de fusta de dues
fulles batents clavetejades, amb tirador de ferro forjat i dues obertures de
ventilació i il·luminació.
El pati del costat nord està tancat amb dos elements de ferro forjat, un de
fix adossat al mur de la capella i una porta treballada de dues fulles de ferro
forjat, ambdós elements amb dibuixos geomètrics.
A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó de carpanell que
recolzada en una cornisa de pedra, els murs són arrebossats i pintats de color
blau cel i recolzen en un sòcol de mur de paredat comú vist, acabat amb una
fina imposta de totxo. Al peu de la nau hi ha un cor sostingut per un forjat de
bigues de fusta i revoltó. Als laterals s'obren dues fornícules, una és
original i l'altra es va obrir en unes darreres reformes dutes a terme per
l'associació "Amics de la Capella de Santa Bàrbara". La sagristia és
coberta amb volta rebaixada de canó, amb carreus rectangulars de pedra, la qual
recolza en una fina imposta que remata el mur de paredat vist.
L'església s'obre cada any el diumenge més proper al dia de Santa Bàrbara,
que és el 4 de desembre, per fer-hi la celebració religiosa en honor a la patrona
i la popular venda de torrons.
Que Santa Bàrbara, intercedeix davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que
pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada