Havíem sortir a les 8,00 del nostre habitual lloc de trobada, anàvem : L’Antoni Ibáñez i Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz, el Santiago Moya Romero i l’Antonio Mora i Vergés, la nostra destinació en aquesta ocasió està al Vallès Occidental, dins del terme de Lliça d’Amunt; volíem veure l’ermita de Sant Valerià de Roberts o de la polseguera a Can Coscó de Lliça d’Amunt.
D’aquest trobem en el llibre editat per l’Ajuntament “Les arrels del nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt”, la següent informació :
Història
De l’església de Sant Valerià “de Roberts” hi ha algunes notícies explícites des del segle XIII i fou en el XVI quan es reedificà o potser traslladà al lloc actual.
Per la seva banda, la família Cuscó apareix documentada en el segle XV, quan l’any 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia de Montbui. Probablement, però, l’origen del mas Coscó és més antic. L’edifici actual sembla que és del segle XVI. Al segle XIX la pubilla Cuscó es va casar amb l’hereu del mas Cerdà de Plegamans, de manera que la casa va esdevenir una masoveria. Tot i que el llinatge de la família era "Cuscó", amb l'actualització del nomenclàtor de toponímia feta per la Generalitat fa un parell d'anys, es va aprovar la grafia "Coscó" per a denominar al mas.
En aquest indret se celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. Actualment, es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida.
Descripció
L’ermita de Sant Valerià està situada dins el recinte de la masia de Can Coscó. Uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l’ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó. Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen l’altar.
Situació
Situat a l’oest del terme municipal, al peu de l’antic camí ramader de Caldes, per la Creu de Baduell.
Fèiem camí, ara per zones boscoses, ara per l’asfalt d’alguna urbanització, per arribar finalment davant la masia envoltada quasi per un vial de terra que uneix dos nuclis edificats, d’aquí l’advocació de la polseguera, que acompanya dissortadament, al b osc, a Sant Valeria, i al mateix Can Coscó en el que únicament sentim els lladruc dels gossos; fem un parell de fotografies des de l’exterior, i tornem a circular pel quilòmetre escàs de pista de terra, per on circulen a alta velocitat amb absolut despreci pel lloc i les persones vehicles de tota classe i con condició. Marxem un xic decebuts .
En el camí de tornada el Feliu Añaños i Masllovet aconseguirà capturar un conill blanc; això farà sens dubte feliç un menut.
El terme està excessivament urbanitzat amb edificacions de tipus unifamiliar, això fa necessari un alt nivell d’atenció si us decidiu a fer algun dels itineraris recomanats per la pàgina web de l’Ajuntament.
Paris bé val una missa, augmentarem aquest nombre en favor de Lliça d’Amunt.
© Antonio Mora Vergés
D’aquest trobem en el llibre editat per l’Ajuntament “Les arrels del nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt”, la següent informació :
Història
De l’església de Sant Valerià “de Roberts” hi ha algunes notícies explícites des del segle XIII i fou en el XVI quan es reedificà o potser traslladà al lloc actual.
Per la seva banda, la família Cuscó apareix documentada en el segle XV, quan l’any 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia de Montbui. Probablement, però, l’origen del mas Coscó és més antic. L’edifici actual sembla que és del segle XVI. Al segle XIX la pubilla Cuscó es va casar amb l’hereu del mas Cerdà de Plegamans, de manera que la casa va esdevenir una masoveria. Tot i que el llinatge de la família era "Cuscó", amb l'actualització del nomenclàtor de toponímia feta per la Generalitat fa un parell d'anys, es va aprovar la grafia "Coscó" per a denominar al mas.
En aquest indret se celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. Actualment, es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida.
Descripció
L’ermita de Sant Valerià està situada dins el recinte de la masia de Can Coscó. Uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l’ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó. Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen l’altar.
Situació
Situat a l’oest del terme municipal, al peu de l’antic camí ramader de Caldes, per la Creu de Baduell.
Fèiem camí, ara per zones boscoses, ara per l’asfalt d’alguna urbanització, per arribar finalment davant la masia envoltada quasi per un vial de terra que uneix dos nuclis edificats, d’aquí l’advocació de la polseguera, que acompanya dissortadament, al b osc, a Sant Valeria, i al mateix Can Coscó en el que únicament sentim els lladruc dels gossos; fem un parell de fotografies des de l’exterior, i tornem a circular pel quilòmetre escàs de pista de terra, per on circulen a alta velocitat amb absolut despreci pel lloc i les persones vehicles de tota classe i con condició. Marxem un xic decebuts .
En el camí de tornada el Feliu Añaños i Masllovet aconseguirà capturar un conill blanc; això farà sens dubte feliç un menut.
El terme està excessivament urbanitzat amb edificacions de tipus unifamiliar, això fa necessari un alt nivell d’atenció si us decidiu a fer algun dels itineraris recomanats per la pàgina web de l’Ajuntament.
Paris bé val una missa, augmentarem aquest nombre en favor de Lliça d’Amunt.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada