dimarts, 10 de febrer de 2009

SANTA MARIA DE BARBERÀ. LA ROMÀNICA.







Aquesta església és l’excepció pel que fa al romànic del Vallès; envoltada per edificis moderns, al límit del barranc del Ripoll, continua donant cabuda a l’activitat religiosa habitual, i puntualment és març idoni per al desenvolupament de funcions artístiques musicals. És no cal dir-ho un lloc de visita obligada.

Algunes dades i referències històriques :

Pels voltants de l'any 1000 la frontera entre cristians i àrabs en el procés de reconquesta estava situat als marges del riu Llobregat. La comarca del Vallès entrava en un període de renovació social i de bastiments d'esglésies pagades i en part construïdes pels mateixos fidels. La senyoria de Barberà fou escollida com a seu d'una església parroquial vinculada canònicament a la seu de Barcelona tot i que segurament feta sobre un feu pertanyent al proper monestir de sant Cugat del Vallès.
La seva capçalera sembla que va ser aixecada entre els anys 1.050 i 1.090 (la primera cita es registra el 1.123), però la nau principal es ja del segle XII. Es diu que va ser consagrada pel bisbe sant Oleguer, el qual devia conèixer l'indret doncs consta que havia pernoctat a la masia que duu el seu nom tot caminant cap el monestir de sant Llorenç del Munt.
Consta com a parròquia des de 1.143 quan fou donada a l'orde del Temple (escriptura de Ramon Berenguer IV). Amb l'incendi i saqueig del 21 de juliol de 1936 van perdre's part de les pintures murals, arxius i objectes ornamentals i de culte, alguns valuosos. El 1.949 van llevar-se les arquitectures no originals afegides, capelles del segle XIV i restes de la casa parroquial, restaurant-se també els desperfectes produïts a arrel de la contesa.
Finalment, el 1.966 va fer-se una nova restauració per haver-se donat un procés de calcigació en els frescs degut als grans aiguats ocorreguts aquells dies i a la manca de ventilació.D’ençà del 2.007 s'ha iniciat un procés d'estudi i anàlisi del monument mirant una possible restauració general que ha començat amb una minuciosa intervenció dels arqueòlegs en punts del seu perímetre exterior així com amb l'elaboració en procés d'un informe geològic.

Detalls Arquitectònics
Decoració exterior amb:
Arcuacions cegues.
Faixes llombardes o lesenes.
Frisos dentats en el campanar.
Església romànica de tipus gran i de planta en creu llatina i tres absis oberts al centre.
Nau central coberta pe un arc en punta i creuer cobert pe un arc rodó; absis coberts per bòvedes de quart d'esfera.
Sobreposat al flanc esquerre de la planta en creu s'aixeca el campanar; quadrat, amb cúpula piramidal y d'un sol ordre de finestrals oberts als quatre punts cardinals.
Finestrals de doble arcada i arc de mitja circumferència; una finestra petita en forma d'ull de bou oberta al sud.
Murs de paret amb pedres de mida petita, desbastadas en la cara vista, disposades en fileres horitzontals i en cromatisme variat que va des del calcinós al vermell òxid.

El constructor volia concebre un temple molt senzill. Era una persona amb bons recursos plàstics que va saber combinar uns elements molt simples: faixes i arquacions, cornisa i sócol, dents de serra i en general una textura i uns colors dels murs molt contrastats. Jugava amb pedres de tres tons de color diferenciats i de mides semblants. Tots aquests elements combinats amb encert produeixen en conjunt una imatge d'austeritat però també d'acurada elegància.
També va saber equilibrar els volums de manera refinada fent una combinació esglaonada de les cobertes en diferents plans i nivells. El resultat final dóna una agradable impressió, amb punts de perspectiva atractius, resultant molt fàcil de captar l'equilibri dels cossos, línies i proporcions.En l'interior s'han evitat les decoracions, buscant línies i plans que ofereixen un ambient auster i de discreció generals, com invitant a la pregària i l'acollida. Tot i les seves estretes dimensions i degut a l'alçada de la nau el conjunt ofereix una sensació d'amplitud molt superior a la real.

Els diumenges i festius de precepte l’horari de celebracions litúrgiques és a les 12:15, també podeu enviar un e.mail a hjj@esglesiaromanica.org jj@esglesiaromanica.org o trucar al telèfon 93 711 21 01, indicant el dia i l’hora en que voldríeu visitar la església, i us confirmaran si és possible, i que hi haurà una persona esperant-vos. Per a grups nombrosos, pot demanar-se una visita guiada.

© Antonio Mora Vergés