dissabte, 14 de febrer de 2009

SANT PAU DE RIU-SEC




Localitzareu aquesta església romànica entre un camp d’aviació i una de les autopistes de major tràfic de Catalunya la C-58.

En aquest indret de Sant Pau de Riu-sec s’està desenvolupant un projecte urbanístic de proporcions colossals : Més de 450.000 m2 de sostre industrial i terciari. La transformació de la zona convertirà aquesta àrea en la millor oferta de sòl industrial de la conurbació de Barcelona.

Molt de romànic que tenim prop de casa, - al que batejàvem com romànic industrial - està en una semblant situació d’abandó i desempara, recordo particularment l’ermita romànica de Sant Quinti de Castellbisbal, del segle XII, d’una nau, amb planta rectangular i volta amb absis i absidiola , amb campanar de cadireta per a dues campanes, i de la que s’afirma que mai ha esta restaurada, situada sota els ponts on conflueixen les autopistes de Barcelona i Girona, damunt del llit del riu Llobregat, i que pateix totes les hores del dia, i tots els dies de l’any, el soroll infernal d’aquesta artèria de comunicació – de peatge – en aquest país de peatge que des de fa mil anys s’anomena Catalunya.

L’enciclopèdia a l’entrada Sant Pau de Riu-sec, ens diu :

Al S del municipi hi ha l'antiga quadra de Sant Pau de Riu-sec, prop del paratge anomenat la Rodona de Can Borrell.
El topònim Riu-sec apareix documentat per primera vegada l'any 995, formant part del terme de Terrassa.
El 1054 els bisbes Guislabert de Barcelona i Guifré de Narbona consagraven l'església sota l'advocació de Sant Pau de Narbona.
El 1134, el territori o quadra de Riu-sec va ser cedit a l'orde dels templers i el 1307 als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que hi van establir un priorat, amb una petita feligresia annexa. Pocs anys després va passar a la senyoria de Sabadell. El 1471, el rei Joan II unia la quadra de Sant Pau al terme de Sabadell.
A partir del 1628 s'hi feia un aplec cada any, el segon dia de Pasqua. L'església és d'estil romànic, d'una sola nau rectangular amb volta apuntada feta amb canyís i de menor llum que la nau. Té un sol absis semicircular, amb finestra d'esqueixada. A la façana hi ha un portal rodó i una finestra geminada de capitell trapezoïdal i, a la part lateral de la cara de migdia, dues finestres i un altre portal. El campanar és quadrat amb acabat piramidal i quatre finestres.
Explica la tradició que l’any 1.635, un pastor va trobar una caixa de ferro penjada en un arbre del camp, dintre hi havia una bella imatge de la Mare de Déu, de talla gòtica. Posada a l'altar, fou molt estimada i venerada pels sabadellencs i pobles del rodal, que hi feren un aplec el tercer diumenge de maig.
Els sacerdots, amb títol de prior, se succeirien fins el 1.765, que la regí temporalment el rector de Barberà.
L’any 1830 en morir el darrer rector que residia a la rectoria, va començar la decadència.
El 1851 la parròquia desapareix definitivament i disset anys després tot el tresor és traspassat a la nova parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell. La imatge de la Mare de Déu es va guardar durant molt temps en aquesta parròquia i salvada de la crema del 1936, anys després passà al Museu d'Història. L'any 1989 la imatge fou retornada a la parròquia, i està exposada al públic a la capella de l'Acolliment.
L'any 1900 la rectoria i l'església van ser venudes a un particular. Fins fa pocs anys, l'església s'utilitzava com a magatzem de farratge i d'eines del camp.
El Museu d'Història la va netejar i va repicar una bona part de les parets interiors i exteriors i també hi ha efectuat diverses campanyes d'excavació, en les quals s'han descobert els fonaments d'un absis i el sòcol d'un altar anteriors a l'església actual.

Vila-Puig (1890-1963), plasmarà a les seves obres aquest indret , focalitzat-lo sempre al voltant de l’església.

S'hi accedeix per un camí que surt de la dreta de la carretera de Bellaterra a Sabadell, després de la cruïlla amb la sortida Sabadell Sud de l'autopista C-58. No us permetran però, en nom de la seguretat accedir fins aquest patrimoni històric de Catalunya.



© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Joan Escoda Prats ha dit...

Quan jo era infant, en aquesta ermita i guardaban bestià.