dimecres, 18 de febrer de 2009

SANT FELIUET DE VILAMILANS, EL ROMÀNIC PROPER











Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès. Actualment el terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud (495 m) a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme. De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola (459 m), trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona; pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès

Sant Feliuet de Vilamilans és un petit temple, exemple d’art preromànic, la data del qual es desconeix, tot i que els primers documents que parlen d’aquesta església daten de finals del segle X.

Es tracta d’una ermita d’una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis, la qual ha viscut diverses modificacions i reformes al llarg del temps. El seu interior acull una ara paleocristiana de marbre amb inscripcions en llatí.

Sant Feliuet de Vilamilans es trobava històricament situat en un entorn natural molt agradable i de fàcil accés per un desviament de la carretera C1413, en sentit Rubí; actualment l’autopista que enllaça Terrassa amb Barcelona pels túnels de Vallvidrera, ha provocat un evident trastorn quan a l’accés, i ha trencat de forma brutal l’ambient de pau i recolliment d’aquest entorn.

Existeix un camí d’accés des de Sant Quirze del Vallès, que travessa la Serra de Galliners, i supera mitjançant un pont l’esvoranc terrible de l’autopista.

Sense perjudici de visitar el lloc a la major brevetat possible, el Tomàs irigaray i Lopez, ha recollit en unes magistrals imatges, tot l’encís d’aquest terme dedicat a Sant Feliu, que tenim tant i tant aprop de casa.

© Antonio Mora Vergés