.JPG)
.JPG)
.JPG)
Ens trobàvem a les 8,00 del mati el meu company i amic Pere Castellví Nadal , gran coneixedor de las terres de l’Alt Empordà, i jo Tomás Irigaray López ; l’objectiu d’avui és al Port de la Selva. Fèiem camí per l'autopista de Girona.
La Vila del Port de la Selva pertany a la província de Girona, comarca de l’Alt Empordà i es troba situada al nord de la península del Cap de Creus, a la Costa Brava. Poetes i escriptors, com Foix i Sagarra, van deixar-nos testimoni de fins a quin punt els va captivar l'harmonia del paisatge. Les cases blanques escalonades a la falda de la muntanya componen una imatge de postal.
Juntament amb la pesca, a mitjan segle XIX va anar prenent molta importància el comerç d'oli i sobretot del vi; la fil·loxera – aquí com per arreu - , en va atacar els cultius durant la segona meitat del segle XIX. Això va provocar un important declivi en l'economia del poble ; moltes famílies es van veure obligades a emigrar. Després d'aquell desastre, només es van recuperar per al cultiu les valls i les zones baixes de les muntanyes a partir dels anys 60 del segle XX. El pes i la importància de l’activitat agrícola va anar disminuint, deixant a la pesca com principal aportador de recursos del poble.
Des del març de 1998 el Port de la Selva està inclòs dins del Parc Natural del Cap de Creus, tant pel que fa a la zona marina, com a la terrestre que es troben sotmeses a diferents nivells de protecció, segons les característiques del territori.
Després d'arribar al Port de la Selva, en un dia lluminós on la tramuntana arrossega amb tot; fem via pel sender de gran recorregut GR-11, on tindrem una visió meravellosa de tota la costa. En el camí trobarem Mas de Piugnau, (s'explica que va ser la família del mas Puignau qui en record d'un fill mort en caure de la seva euga en aquest lloc el van fer construir), actualment en runes, travessarem una pineda de pi pinyoner i alzines que donen una frondositat molt agradable a la zona i arribarem finalment a l’ermita de Sant Baldiri de Taballera dintre del Massís del Cap de Creus; l’indret fou en temps un nucli residencial format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància.
El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974 del rei Lluís II d’Ultramar a favor de l’abat Hildesind de St. Pere de Rodes, al mateix any també apareix en un document del Comte d’Empúries-Rosselló, Gausfred, que ampliava les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. A partir d’aquest moment trobem referències a Sant Baldiri de Taballera i els seus ermitans durant tot el període medieval.
Les referències documentals de Sant Baldiri sempre van lligades a la Casa Comtal d’Empúries, al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Bisbat de Girona, dintre de la parròquia de la Selva de Mar. L’ermita ocupa un lloc interior i arrecerat dintre d’una vall a un quilòmetre de la costa, on es troba l’anomenada cala Taballera. Actualment s’està treballant en la consolidació i restauració de l’església.
Sortim de Sant Baldiri i tornem sobre el nostre passos fins al Mas de Piugnau, ens dirigirem ara en direcció nord fins al Puig Gros ( muntanya de 161 metres que es troba dintre del mateix municipi de Port de la Selva) per un sender empedrat i agrest on el bosc, batut per la força de la per la tramuntana, ens deixa veure una imatge meravellosa d'aquestes costes, després d'uns quilometres arribarem al Puig Gros, des d’on podrem veure l'inici de l’anomenat Golfet, [ litoral d'enfonsament clivellat d'indentacions que han originat esculls i illots com la Galera ], també veurem cales magnifiques com cala Talabre, cala Taballera, cala de Portixò i cala Perona fins a arribar a l'extrem del Golfet, a la punta dels Farallons.
Les vistes des del Puig Gros sobre el parc del Cap de Creus son magnifiques , per un costat una visió quasi espectral de la costa batuda pel vent, i per l'altre muntanyes d'alçada considerable amb barrancs formats per rieres i torrents a on la tramuntana i les fortes corrents marines han configurat un espai únic.
Espero tenir ocasió de tornar-hi en un altra època , en la que de ben segur no mancaran en aquest indret motius de delit pel sentit de la vista, el vent ha esta un company indesitjat en les hores esmerçades en el recorregut per aquest meravellós lloc.
És just – i necessari - deixar constància de la valuosa col·laboració del meu bon amic, i sherpa per aquestes terres, Pere Castellví Nadal.
© Tomás Irigaray López
La Vila del Port de la Selva pertany a la província de Girona, comarca de l’Alt Empordà i es troba situada al nord de la península del Cap de Creus, a la Costa Brava. Poetes i escriptors, com Foix i Sagarra, van deixar-nos testimoni de fins a quin punt els va captivar l'harmonia del paisatge. Les cases blanques escalonades a la falda de la muntanya componen una imatge de postal.
Juntament amb la pesca, a mitjan segle XIX va anar prenent molta importància el comerç d'oli i sobretot del vi; la fil·loxera – aquí com per arreu - , en va atacar els cultius durant la segona meitat del segle XIX. Això va provocar un important declivi en l'economia del poble ; moltes famílies es van veure obligades a emigrar. Després d'aquell desastre, només es van recuperar per al cultiu les valls i les zones baixes de les muntanyes a partir dels anys 60 del segle XX. El pes i la importància de l’activitat agrícola va anar disminuint, deixant a la pesca com principal aportador de recursos del poble.
Des del març de 1998 el Port de la Selva està inclòs dins del Parc Natural del Cap de Creus, tant pel que fa a la zona marina, com a la terrestre que es troben sotmeses a diferents nivells de protecció, segons les característiques del territori.
Després d'arribar al Port de la Selva, en un dia lluminós on la tramuntana arrossega amb tot; fem via pel sender de gran recorregut GR-11, on tindrem una visió meravellosa de tota la costa. En el camí trobarem Mas de Piugnau, (s'explica que va ser la família del mas Puignau qui en record d'un fill mort en caure de la seva euga en aquest lloc el van fer construir), actualment en runes, travessarem una pineda de pi pinyoner i alzines que donen una frondositat molt agradable a la zona i arribarem finalment a l’ermita de Sant Baldiri de Taballera dintre del Massís del Cap de Creus; l’indret fou en temps un nucli residencial format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància.
El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974 del rei Lluís II d’Ultramar a favor de l’abat Hildesind de St. Pere de Rodes, al mateix any també apareix en un document del Comte d’Empúries-Rosselló, Gausfred, que ampliava les possessions del Monestir de Sant Pere de Rodes. A partir d’aquest moment trobem referències a Sant Baldiri de Taballera i els seus ermitans durant tot el període medieval.
Les referències documentals de Sant Baldiri sempre van lligades a la Casa Comtal d’Empúries, al Monestir de Sant Pere de Rodes i al Bisbat de Girona, dintre de la parròquia de la Selva de Mar. L’ermita ocupa un lloc interior i arrecerat dintre d’una vall a un quilòmetre de la costa, on es troba l’anomenada cala Taballera. Actualment s’està treballant en la consolidació i restauració de l’església.
Sortim de Sant Baldiri i tornem sobre el nostre passos fins al Mas de Piugnau, ens dirigirem ara en direcció nord fins al Puig Gros ( muntanya de 161 metres que es troba dintre del mateix municipi de Port de la Selva) per un sender empedrat i agrest on el bosc, batut per la força de la per la tramuntana, ens deixa veure una imatge meravellosa d'aquestes costes, després d'uns quilometres arribarem al Puig Gros, des d’on podrem veure l'inici de l’anomenat Golfet, [ litoral d'enfonsament clivellat d'indentacions que han originat esculls i illots com la Galera ], també veurem cales magnifiques com cala Talabre, cala Taballera, cala de Portixò i cala Perona fins a arribar a l'extrem del Golfet, a la punta dels Farallons.
Les vistes des del Puig Gros sobre el parc del Cap de Creus son magnifiques , per un costat una visió quasi espectral de la costa batuda pel vent, i per l'altre muntanyes d'alçada considerable amb barrancs formats per rieres i torrents a on la tramuntana i les fortes corrents marines han configurat un espai únic.
Espero tenir ocasió de tornar-hi en un altra època , en la que de ben segur no mancaran en aquest indret motius de delit pel sentit de la vista, el vent ha esta un company indesitjat en les hores esmerçades en el recorregut per aquest meravellós lloc.
És just – i necessari - deixar constància de la valuosa col·laboració del meu bon amic, i sherpa per aquestes terres, Pere Castellví Nadal.
© Tomás Irigaray López
1 comentari:
Fa uns anys vaig fer la travessa del Port de la Selva fins el Cap de Creus, passant pels indrets que es descriuen en aquest relat. És una de les excursions més boniques i complertes que he fet mai. Durant el recorregut gaudeixes del mar i la muntanya. Paradisíaca !!!
Feliu
Publica un comentari a l'entrada