Els espais i racons de Bigues i Riells, els boscos, la vall gemada per on davalla el riu Tenes amb vegetació de jonqueres i canyissars, són un espectable esplèndid, ple de llum; s’hi retalla un dibuix tan suau, i d’una tal fulgència, que no podem imaginar res millor com a escenari de les nostres vides. De bon matí, dins la boira mig adormida encara, l’ànima i el pensament es fonen en una contemplació estàtica i embadalida; pots sentir frescor d’herba tendra a la pell, mentre rius prudents de sol t’encenen les ninetes.
A la nit, el poble roman silenciós, un pessebre il·luminat, amb puntets blancs enmig de blondes verdes. L’oreig, un tremolor de pins i alzines, és gronxament de vida damunt terra adormit; l’ombra gegantina dels Cingles de Bertí, on cria l’àliga cuabarrada, els costers encinglats amb perfil de parets de pedra seca, que van construir antics pagesos per fer-hi vinya, Sant Miquel del Fai, on l’aigua i la roca, la pedra tosca, juguen amb l’arquitectura medieval, i l’encantadora ermita al cim de Puiggraciós, dibuixen, al costat de la humanitat dels llums, castells màgics de misteri idonis al recolliment del pensament.
© Pilar Campmany
1 comentari:
Bona tarda.
Acabo de descobrir amb sorpresa que feu servir una imatge meva sense la corresponent autorització. No demano massa, simplement que en casos d'aquest se'm facin saber aquestes coses i posar l'enllaç a la foto original, que en aquest cas és http://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/287163247.
Salutacions cordials.
PD: Us felicito pel blog, de tant en tant hi faig una ullada i el trobo molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada