dilluns, 20 de juny del 2022

ESCOLA DE TIRVIA. EL PALLARS SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia a : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Escuela unitaria de Tirvia, para maestra, 503 habitantes, de nueva creación




La vila de Tírvia, al Pallars sobirà,  és situada a 991 metres  d’altitud, en un replà enlairat del sector oriental del terme, a l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen, dominada a llevant per les elevacions del Faro.


Els antics carrers porxats foren malmesos en els dis foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic des del principis dels segles que s’ha vist èr aquestes terres - i resten poques cases del nucli antic. Tot i que fou restaurat aviat, els criteris que se seguiren — els de la Direcció General de Regions Devastades— no restituïren el caràcter tradicional que havia tingut.


De l’església parroquial de Sant Feliu (romànica, amb campanar de torre quadrada relacionat amb el de Ribera) no resten sinó els senyals dels fonaments de l’absis (s’esfondrà totalment el 1943, en les obres de reconstrucció de la població); la nova parròquia de Sant Feliu fou bastida dins un estil neoromànic amb un campanar similar a l’antic: hom aprofità el retaule del Roser de l’anterior i l’absis fou decorat amb noves pintures. Prop del fossar hi ha les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de la Pietat, on es troben des del 1991 les esteles funeràries d’origen preromànic que han estat trobades al cementiri de Tírvia. Dins el nucli es reconstruí l’antiga capella de Sant Joan Baptista, amb portal adovellat i campanar d’espadanya


Al N de la vila, prop de l’antic Molí de Tírvia i de la Noguera de Vallferrera, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Roser, refeta, adossada a una penya que li fa de mur (en resta part del paviment primitiu amb còdols)


Quan al topònim , el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, ens diu ;  Tírvia, en la documentació antiga Tirviensis (segle. IX), prové del llatí TRIVIA ‘tres camins


De les escoles que esmentàvem a ;

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html?spref=pi


Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà, i la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,...,


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.