El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’Església advocada a la Marededéu, de l'antiga canònica que es troba al mig de la població d'Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord on s'hi adossen altres edificacions. la denominació “ Santa Maria” és habitual en la llengua castellana – llengua que cal recordar, ens imposaven a sant i fetge els nostres “ mals veïns “ d’ençà de l’any 1714, quan ja practicaven contra el poble català les tàctiques “ putinesques” , que ara semblen repugnar tant, als seus hereus -. En la llengua catalana, la denominació correcta és marededéu.
Patrimoni Gencat explica que la construcció presenta profundes alteracions
que fan difícil la lectura de les estructures romàniques primitives. El conjunt
actual és de planta basilical, tot i que la nau nord és formada per diverses
capelles comunicades entre sí, igual que ho devia ser l'edifici del segle XI.
L'alçat utilitza en canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a
modificacions posteriors. El portal de la façana principal de ponent, així com
l'òcul del damunt, poden correspondre a algunes reformes fetes durant els
segles XIII o XIV. La porta és formada per arcs en gradació lleugerament
apuntats amb motllura-guardapols decorada amb motius trilobats de baix relleu
que formen una sanefa. L'angle aixamfranat de l'arquivolta externa presenta
ornamentació de boles que es prolonga pels brancals. La línia d'imposta
presenta un fris de decoració de motius vegetals entrellaçats. Dues columnes
força simples completen el conjunt. L'emmarcament de l'ull de bou que hi ha al
capdamunt presenta el mateix tipus de treball escultòric. La galeria amb
arquets que hi ha sobre la cornisa amb motius trilobats és una obra posterior,
potser realitzada alhora que es va alçar el campanar de torre sobre el sector
nord de la façana. D'altra banda, mig tapat per construccions afegides, es pot
veure part d'un absis semicircular de la construcció original, decorat amb
arcuacions cegues i lesenes sota un fris de dents de serra. La darrera reforma
de l'església data del 1911, moment que passa a tenir únicament funció parroquial
i s'enderroca el claustre del segle XIII i la capella barroca del Roser.
Durant els anys 1992-2000 fou consolidada i restaurada.
Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de Crist en
majestat del segle XII.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0627002.xml
La Biblioteca de Catalunya custòdia les anomenades Homilies d'Organyà
(segles XII o XIII) considerades un dels texts més antics escrits en català
descoberts l'any 1904 en aquesta parròquia.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0627002.xml
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-santa-maria-dorganya-organya-alt.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada