dissabte, 18 de juny del 2022

CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME

 

La Lourdes Fusté Perán, publica una fotografia a la pàgina TIANA EN IMATGES sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?




Em contestava el Josep Maria Toffoli Carbonell, can Gaietà, Patrimoni Gencat en diu ; masia d'alçat conformat per una planta baixa i un pis. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.

 

Al conjunt destaca, fonamentalment, la porta amb arc de mig punt adovellada, i les tres finestres gòtiques del primer pis, totes elles diferents.

 

A la part central hi ha una finestra geminada amb una columneta esvelta que divideix l'obertura en dos; la llinda està treballada en forma de dos arcs amb una petita lobulació. A la banda esquerra del pany de paret, hi ha una altra finestreta similar, però simple i de dimensions més petites, i a la dreta també hi ha una obertura però amb arc

 

carpanell decorat amb lobulacions i escultures a l'alçada de la línia d'impostes.

 

Adossat, al costat de l'edifici, hi ha un porxo en molt mal estat i sense massa interès.


Existeixen també, dues finestres obertes, fa poc, a la façana.


El Mapa de Patrimoni afegeix; les finestres de la façana principal són gòtiques.


Actualment la casa ha estat restaurada.


El Can i el Cal es fan servir a dia d’avui de forma quasi sinònima.


Can  ( casa d’en ) implicava el reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert distanciament social, el Cal  ( casa d’El)  no implicava cap reconeixement  en l’àmbit dels drets reals, i denotava una certa proximitat i confiança.  


El Can es feia servir més en l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà.



Enllaç facilitat pel Josep Maria Toffoli Carbonell. 


Quan al topònim, Tiana, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg eminent reconegut internacionalment – malgrat els esforços del REINO per evitar-ho – deia ;  




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43364