PALAU DE NOGUERA , I NO EL POBLE VELL DE PUIGCERCÓS. ERRARE HUMANUM EST

  

El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense data, i sense esmentar l’arxiu i/o fons de procedència -  d'un  poble que identifica com   Puigcercós, al terme de  Palau de Noguera, abans Vilanova de Pallars, i ara Tremp.

El Miquel Baliac,  afirma que la fotografia és del poble de  Palau de Noguera.  Vilanova de Pallars (ant.)

L'Enciclopèdia Catalana en diu;  Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu. L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100. El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle  XII al solar de l’antic palau (la carta de franqueses és del 1168), fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri. Fou municipi independent fins el 1972. L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig.

https://www.verpueblos.com/cataluna/lerida/puigcercos/foto/668118/?fbclid=IwAR1QfyIPBxvKUXAg0e7x8Ys-McQQW_CK94AZwJRqhD-wLz7t7nEkr_Eup_M

La fotografia NO ÉS  doncs  del “ poble vell”  de Puigcercós,  situat al bell mig de la Conca de Tremp (Pallars Jussà), dalt d’un turonet, on  trobem  avui  les restes a l’oest de la vila actual.

Recordava que una freda nit de Gener del 1881, els vilatans de Puigcercós foren despertats per una forta sacsejada; a partir d’aquell moment, la seva vida canvià per sempre més

L’enciclopèdia catalana ens diu ; Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.

 

La seva  antiga església parroquial, advocada  a Sant Martí de Tours , el campanar de la qual era  una antiga torre de defensa,  depenia de la pabordia de Mur.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5285/rec/1

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html

https://www.pallarsjussa.net/ca/activitats/puigcercos-memories-dun-desastre-natural

https://quinalafem.blogspot.com/2018/10/1898-puigcercos-pallares-el-poble-que.html

Del “ poble nou” no en trobava informació, sou pregats de fer-nos-la arribar,  així com fotografies dels edificis “ públics” i per descomptat l’escola anterior a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim CERCÓS,  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), filòleg eminent amb un amplíssim reconeixement internacional, malgrat els esforços de tot ordre fets des del REINO per evitar-ho, ens diu ;   derivat de *cerqu(u)s amb el sufix adj. -osu, -osa, amb el significat de 'alzinós',  forma el segon element del compost Puigcercós, poblet en el municipi de Palau de Noguera (Pallars Jussà)

https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=pUIGCERC%D3S&button=Cercar

La gran esllavissada que l’any 1881,  transformà el turonet i va fer caure muntanya avall la major part del poble vell de Puigcercós , va ser una gran desgràcia, menys però, que les decisions polítiques que transformarien el Pallars jussà;  Tremp, passava de ser el  terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya,  a convertir-se en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.

Entre 1970 i 1973, quan la ranera del sàtrapa ja era eixordadora,  Tremp absorbia “ manu militari “ els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana.  Pitjor hauria estat si s’acabaven imposant les recomanacions del Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, publicat el desembre de l’any  2000, elaborat per una comissió que estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i presidida per Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) que reduïa a quatre les agrupacions municipals del Pallars Jussà

Escrivíem suara que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/la-dona-del-cesar-no-tan-sols-ha-de-ser.html

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html

Concentrar municipis NO ESTALVIA DINER PÚBLIC,  facilita però, la pèrdua de la “ petita memòria històrica” , fet aquest que agrada molt als nostres botxins.

Eliminar duplicitats administratives entre municipis, consells comarcals, diputacions, governs autònoms i el GOBIERNO , AIXÒ SI QUE ESTALVIARIA DINERS PÚBLICS, i eliminar organismes inútils ja fora el súmmum, oi?.  

Escriviem,  "Errare humanum est, perseverare autem diabolicum",  ho traduirem per una millor comprensio per part  del Victoriano Torres Bermudez , al que ulltra la rectificació, li demanem que citi - si en té coneixement - l'autor de les fotografies i el fons on les troba. 

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.