Llegia a :
https://agora.xtec.cat/ceipmalagrida/lescola/historia/
El 14 d’abril de 1932, primer aniversari de la Segona República, es va
inaugurar el Grup Escolar en els terrenys del Pla de Llacs que Manuel Malagrida Fontanet (Olot,
20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) havia cedit a la ciutat
uns anys abans.
La nova escola era un dels resultats de l’activa política educativa del
primer ajuntament republicà olotí, que tingué també altres manifestacions, com
la creació d’un col·legi de segon ensenyament o la implantació de l’Escola
Superior de Paisatge de la Generalitat.
La inauguració d’una escola graduada a Olot culminava un procés llarg i
difícil iniciat l’any 1919 quan el tinent d’alcalde Candi Agustí va presentar
un projecte de reorganització de l’ensenyament a Olot.
El nou centre escolar, obra de l’arquitecte barceloní Josep Goday Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 –
Barcelona, 15 de maig de 1936) , disposava de sis Graus per a cada sexe, amb
horaris diürns i nocturns.
La renovació pedagògica que van iniciar els mestres del Grup Escolar,
alguns vinguts de fora, va ser traumàticament interrompuda per l’alçament dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – el primer, i de moment l’únic
que hi ha hagut fins al dia d’avui - que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que la
historiografia feixista batejar com “la
Guerra Civil”.
La supressió de les escoles
religioses arran de la revolució va obligar al consistori olotí a reordenar el
mapa escolar de la ciutat, amb la creació de tres centres públics, un dels
quals, anomenat Torxa, ocupava el Grup Escolar.
L’arribada d’un elevat nombre de nens refugiats va massificar l’escola,
però el problema es va agreujar definitivament quan, a partir del 1938, el Grup
escolar es convertí en hospital militar i els seus alumnes es van haver de
repartir en diferents llocs de la ciutat.
La victòria dels sediciosos va
suposar que les comunitats
religioses poguessin retornar a les
seves seus a impartir la docència, el Col·legi de Segon Ensenyament però, va desaparèixer i el Grup Escolar fou ocupat
per les tropes nacionals i convertit en caserna militar.
Els nens i les nenes foren traslladats al segon pis de l’Hospici, on van
romandre fins a començaments dels anys cinquanta, amb condicions difícils i amb
períodes intermitents de clausura de les classes.
La depuració del funcionariat, i especialment dels mestres, que dugué a
terme el nou règim, tingué importants conseqüències a Olot, una ciutat on bona
part dels mestres s’havien implicat en la seva vida política, social i
cultural.
La repressió afectà, entre d’altres, Bernardí Lite Esteban (Chércoles, Sòria, 1892 - Perpinyà, 1986) (que es
va haver d’exiliar), Manuel Artola Casals ( Sant Hilari Sacalm, 1899 + Olot ,26 de juliol de 1972 ) (empresonat) i Eugeni Parache Miranda (que ja
no va tornar a exercir, a Olot, es té constància de la seva activitat a Arbúcies
en el període 1940-1943 ).
https://www.lrp.cat/reportatges/article/1544113-bernardi-lite-i-esteban.html
https://www.santhilari.cat/wp-content/uploads/2020/05/39063163-1.pdf
L’arbitrarietat del nou règim s’exemplifica en el cas del mestre Antoni
Rodeja Molas, 1893-1971 ) , una persona
d’idees moderades, que no va poder recuperar la direcció de l’escola, que havia
obtingut l’any 1934, fins a l’any 1955.
Després d’un intent frustrat de dur els alumnes a uns locals del barri de
Sant Miquel, el mes de maig del 1950, els nens, i el juliol de 1952, les nenes,
van retornar al Grup, una escola que havia quedat envellida a causa de la
guerra, l’allotjament dels soldats i els estralls de l’aiguat del 1940.
Un altre símptoma evidenciava que, a més de la situació de l’edifici, les
coses havien canviat: els nens i les nenes no compartiran el pati d’esbarjo
–com ho feien als anys trenta– fins a l’inici dels vuitanta. Eren els temps del
nacionalcatolicisme.
L’any 1963 es va produir la unificació de les graduades, però l’escola no
es convertí en mixta: la coeducació encara es faria esperar. El nou centre rep
el nom de Malagrida, en reconeixement a l’industrial olotí que va cedir els
terrenys per emplaçar l’escola.
.jpg)
Ens agradaria molt poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “ Catalunya li ha de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho mereix avui .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada