ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ISIL. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia que a la vila d’Isil o Gil hi ha actualment dues esglésies amb l’advocació de sant Joan Baptista , l’una situada al nucli del poble, l’actual parroquial, coneguda popularment com la Immaculada i que no és anterior al segle XVI, i l’altra, que és la que tractem, construïda sobre la llera del riu, que és d’origen romànic i té funcions de capella cementerial. No hi ha cap prova que permeti afirmar que l’església de Sant Joan situada al poble substitueixi un altre edifici anterior; per tant, com a hipòtesi, el més raonable és suposar que l’antiga parròquia d’Isil fos l’església de Sant Joan del cementiri i quan es construí la nova església, ja dins el poble, s’hi traslladà l’advocació.

 

La parròquia d’Isil era plenament integrada al deganat de la vall d’Àneu, on disposava d’un estatut especial pel qual els seus sacerdots no eren co-rectors, sinó co-vicaris, per tractar-se d’un priorat de Sant Joan de Jerusalem, tal com consta en una llista de l’any 1566. No tenen base documental les adscripcions de Sant Joan d’Isil a comunitats benedictines, o de templers, i tot fa pensar que tingué les funcions parroquials, amb la categoria prioral ja esmentada.

 

El 1553, la parròquia d’Isil tenia dos co-vicaris, tres el 1566, un el 1723, i se’n preveien sis en el pla del 1781, però el 1821 només n’hi havia quatre. En el llibre de visites del 1574 apareix, dins l’oficialat de la vall d’Àneu, la parròquia d’“Ysil.” Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-disil-o-de-gil-alt-aneu

Quan al topònim Isil,  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)  el mestre de filòlegs com es reconeix arreu del món, àdhuc en algunes universitats del REINO, malgrat els gegantins esforços de tot  ordre per evitar-ho, explica a :   

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22128

Aprofiteu aquest estiu – malgrat els desorbitats preus dels consumibles – en els mesos i anys propers, la corrupció endèmica i sistèmica i la idiòcia d’alguns  dels “pares de la pàtria “  provocarà la generalització de la misèria econòmica.