dimarts, 17 de novembre de 2009

El Camí ral des de Vilafranca del Penedès a Barcelona. Olesa de Bonesvalls.

El lloc d'Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès, pertanyia històricament al terme del castell de Cervelló, el trobem esmentat el 10380, i el 1117 es parla del camí ral, com el ”camí que passa per Olesa”.


Quan al topònim hi ha força coincidència en fer-lo derivar d’oli i/o del conreu de l’olivera.









Ens aturaríem el Tomàs irigary i Lopez i l’Antonio Mora Vergés, al nucli de poblament que es formà a redós de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, del lloc trobem la següent informació :


L'Hospital de Cervelló, o d'Olesa de Bonesvalls (o de Santa Maria de Bonesvalls), va ser fundat el 1262 per Guillem de Cervelló, dintre el terme de la parròquia de Sant Joan d'Olesa, per a l'acolliment dels vianants i pelegrins que passessin per l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per Sant Boi i Olesa de Bonesvalls. El mateix Guillem de Cervelló dotà posteriorment l'hospital amb la vila rural de Sant Joan d'Olesa i amb el molí de la Planella. Més endavant, les quadres d'Ordal i de Vallirana depengueren, també, de l'Hospital de Cervelló. Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona, però el 1328 ja havia passat al bisbe de Barcelona (que hi fou representat a partir del segle XVII pel rector d'Olesa). Un dels administradors de l'Hospital delegats del bisbe, Bonanat Manyosa, adquirí del rei la plena jurisdicció del terme (civil i criminal) el 1381.


L'obertura, a la fi del segle XVIII, de la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal i la pèrdua d'una part de les rendes per causa de la política dels governs liberals motivaren l'acabament de la seva funció, a mitjan segle XIX; l'administració fou confiscada a la Mitra i adquirida per Manuel Girona, que la hi retornà.


L'edifici de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls ha perdurat fins a l'actualitat com a centre d'una explotació agrícola. El conjunt d'edificis de l'hospital és fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada. Obra de transició del romànic al gòtic, és un dels pocs hospitals medievals que hem conservat gairebé íntegrament. L'interior – al que no hem pogut accedir – ens expliquen que ha estat molt reformat durant els segles XVI i XVII. Idèntica situació ens succeïa a la capella de Santa Maria de l'Anunciació, de la que s’esmenten les més que notables pintures murals gòtiques, fou molt reformada al segle XVII i malmesa el 1936. Ha estat restaurada posteriorment.


Recollíem imatges de l’església i el seu peculiar campanar, de l’edifici de l’antic hospital amb la seva magnifica torre, i de la figura de pedra aixecada en el lloc on hi hagué el primitiu cementiri.




A Catalunya ens cal endegar accions per posar en valor el nostre patrimoni històric i monumental. Possiblement no gaudirem mai d’una administració sensible pel que fa a aquestes qüestions; en tot cas, fora molt d’agrair que les administracions locals facilitessin l’accés als indrets d’aquestes característiques localitzats en el seu terme.


El Penedès sobirà i jussà, dit també Alt i Baix, és sens dubte un dels nostres “ paradisos propers “.


© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: