Santa Eulàlia de Provençana. Testimoni de l’emigració a l’Hospitalet de Llobregat

El topònim "L'Hospitalet", en català "el petit hospital", té almenys dues explicacions : la primera ens diu que prové de l'hostal que hi va haver al costat de l'església de Santa Eulalia de Provençana en l'edat mitja, i que servia per a allotjar als viatgers que arribaven de nit quan les portes de les muralles de Barcelona - a uns 7 quilòmetres - ja estaven tancades; la segona – més fonamentada, des del meu particular punt de vista- dona a l’edifici del costat de l’església el caràcter d’hospital medieval, on trobaven acollida temporal els vianants pobres i/o malats, com en el lloc homònim d’Olesa de Bonesvalls. Ambdós poblacions estaven aleshores, en el camí ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona.

Dóna entitat històrica al que avui és únicament una barriada, l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana . El topònim Provençana – com en altres llocs del pla de Barcelona – faria referència als repobladors d’origen Provençal. En el període històric a que fem referència, la població TOTAL de Catalunya, era molt inferior a l’actual població de la megalòpolis de l’Hospitalet.

El lloc de Provençana el trobem documentat per primer cop l'any 908; dins el terme sorgí, al segle XII, el nou nucli de l'Hospitalet. L' església de Provençana no apareix esmentada fins l'any 1045; va ser consagrada el 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc, i fins a mitjan segle XV va ser l'única parròquia del terme. En aquest any, la titularitat de la parròquia fou traslladada a la nova església de l'Hospitalet i l'antiga església de Provençana esdevingué capella eremítica i s'anà degradant fins al punt que en començar el segle XVI l'ermità la feia servir de galliner.

Al segle XVIII hi ha notícia de diverses obres de restauració en l'antic edifici, que al segle XIX recuperà la categoria parroquial, primer com a sufragània de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet i al segle XX com a parròquia independent.

El Josep Salvany i Blanch, recolliria l’any 1.913 una imatge de la façana d’aquesta església;

avui adossada a un nou temple de grans dimensions que fou bastit l’any 1957 - això va fer que es perdessin els absis romànics-.



La primitiva Santa Eulàlia de Provençana, és romànica, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle; a la façana de ponent, sobreposada a un aparell més antic, hi ha un portal amb arquivoltes ornades de fulles i motius geomètrics; al timpà hi ha una inscripció, segons la qual fou construït el març de 1201 per un mestre d'obres de qui només consta la A inicial del nom o cognom.

Recentment, en edificar-se la nova rectoria s'han trobat restes d'àmfores i teules romanes, i també altres petits objectes de la mateixa època i de l'època medieval.

Quan a l’advocació titular d’aquesta parròquia : Santa Eulàlia va néixer en les immediacions de la ciutat de Barcelona, als últims anys del segle III. Als dotze o tretze anys, durant la persecució dels emperadors romans Dioclecià i Maximilià, dóna públic testimoni de la seva fe enfrontant-se amb el jutge romà Dacià. El seu testimoni li va costar la vida, però no la van fer callar, com a tants cristians d’ahir, d’avui i sempre. El seu nom significa "la ben parlada".

A l’Hospitalet de Llobregat, tothom és “ de casa”.

© Antonio Mora Vergés