dimecres, 11 de novembre de 2009

Sant Ponç de Corbera. CURVARIA “ roca o muntanya corbada”

Creuava Curvaria i en meravellava alhora de la magnificència de la naturalesa, i de l’estultícia humana , que en possiblement menys de 100 anys, ha trencat l’encís d’aquestes valls encaixonades. Aquí és particularment d’aplicació la frase : Cria corbs i et trauran els ulls ; habitualment s’empra contra els desagraïts. Antigament tenia el sentit de no afavorir la cria d'éssers, per naturalesa, perillosos.

Tinc – personalment – clar que el topònim deriva de la seva peculiar orografia, que evolucionarà fins a Curvaria des de l’ibèric; KARB, variant de KAL, “ pedra o muntanya” i no pas de la presència en aquestes terres d’aquesta espècie d’ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.

Superava Sant Cristòfol de Curvaria,


i seguint més la meva intuïció que les indicacions, arribava fins al peu de la pista que en permetrà gaudir de la contemplació de Sant Ponç de Corbera.

El lloc es troba dins els límits del municipi de Cervelló, en una de les valls que formen la riera de Rafamans, a 325 m d'altitud. Depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat.


De l'antiga quadra i priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera, se'n conserva l'església, que és un magnífic exemplar romànic, del segle XI.




Les primeres notícies del monestir són del 1068, quan ja posseïa un territori en domini alodial. Això no obstant, és possible que la comunitat monàstica s'hi hagués iniciat de molt temps abans. Segons Antoni Pladevall l'església podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera entre el 1025 i el 1050, ja que el monestir era emplaçat dins el terme d'aquest castell. El 1096 ja és documentada la comunitat, regida pel prior Salomó, que fou subjectada com a priorat a Cluny i, abans del 1104, passà a dependre de la filial d'aquest cenobi i centre de les possessions de Cluny a Catalunya, Sant Pere de Casserres. El 1303 depenia de Truyetho, segurament com a intermediari de Cluny; aleshores ja no hi havia gairebé comunitat, només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A l’inici del segle XIV els enfrontaments entre el prior de Sant Ponç i el Bisbat de Barcelona, per la negativa a facilitar les visites pastorals, adduint la dependència de Casserres i de Cluny, comportaren l’excomunió del Prior i del sacerdot de Sant Ponç que es perllonga des de 1.310 a 1.314. Al segle XV es nomenaren priors comendataris i el 1590 les seves rendes foren unides a la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp, d'on es considerà filial fins a l'exclaustració.





L'església de Sant Ponç de Corbera és l'antiga església del monestir. Segons Puig i Cadafalch devia ser construïda entre els anys 1040 i 1070. És un edifici d'una sola nau, amb un transsepte capçat per tres absis semicirculars, un cimbori sobre el creuer i un petit campanar que el corona. Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes, les finestres són de doble biaix i l'aparell és característic del primer art romànic. Els absis tenen comunicació entre ells per portes obertes en els murs de separació; en el central i en el de migdia es conserven vestigis de pintures romàniques, que en origen devien omplir tota la superfície absidal, de temes ornamentals i vegetals. Sembla que aquesta decoració ha de ser un xic més tardana que l'edifici, de vers la fi del segle XII. A la mateixa època o potser a la primeria del XIII ha de datar-se la talla policromada de la Mare de Déu de la Llet que, procedent de Sant Ponç, es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera.

Crida l’atenció el tram d’escala exterior fins al cim de la torre. El lloc avui presenta una solitud colpidora.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: