dilluns, 16 de novembre del 2009

Sant Miquel d’Eramprunyà, en el camí ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona.

És molt freqüent trobar-se capelles, ermites i esglésies, d’aquest sant situades en llocs molts freqüentats i/o de pas. L'obertura, a la fi del segle XVIII, de la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, va deixar sense utilitat pràctica” el camí ral, i va fer caure en l’oblit les seves meravelles.

Trobem en relació a l’església del Castell roquer d’Eramprunyà :



La capella de Sant Miquel, aixoplugada pel castell, era en els seus orígens, cap a l’any 966, la parròquia de tot l’actual terme de Gavà. A partir del ııı7 es va fer una església a la plana, de manera que la parròquia de Sant Miquel es va passar a anomenar de Sant Pere i Sant Miquel.

Tot i que l’església de la plana, per la seva accessibilitat, va adquirir més rellevància, el rector tenia l’obligació de dir missa cada diumenge a les dues esglésies fins al segle XIV. La guerra dels remences va deixar Sant Miquel, com diuen els papers, totum in terra postrata i fins al ı568 no es va reconstruir.

Manuel Genovart i Boixet (Barcelona, 25 de gener de 1895 - Barcelona, 29 de novembre de 1980) retratava l'any 1926 , Capella de Sant Miquel del castell d'Eramprunyà




Es va mantenir, però, el costum de dir-hi missa la diada del sant. Aquesta tradició va durar fins al 1921, any en què la masoveria del castell va quedar abandonada del tot.

Dins de l’anomena’t recinte jussà, trobareu l’ermita de Sant Miquel, la bassa excavada a la roca, i tombes antropomorfes – algunes d’albats - pels voltants.




La pujada al castell d’Eramprunyà és per si mateixa una excursió esplèndida, però si, a més, voleu gaudir d’una diada memorable, val la pena que hi vingueu per l’aplec de Sant Miquel. Efectivament, el 29 de setembre del 1961 es va tornar a recuperar la tradició, i any rere any, des de llavors, les ruïnes del castell cobren nova vida amb aquesta trobada.

  Que  l'Arcàngel Sant Miquel   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gavanencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.