Deixàvem el vehicle a l’aparcament del restaurant abans de les 9,00, un cop feta de la feina de recollir imatges de la capella de la Mare de Déu de Bruguers, - seguint el consell que ens havien donat - el Tomàs Irigaray i López, i l’Antonio Mora Vergés, esmorzaríem de forquilla i ganivet.
Del lloc trobàvem un excel•lent treball d’en Josep Campmany, del que en fem una breu síntesi :
L’actual edifici té dues parts ben diferenciades. La més antiga és l’absis romànic, del segle XIII, vestigi d’un edifici primitiu que no allotjava la imatge de la Mare de Déu de Bruguers, sinó que era dedicat a Santa Maria Magdalena. Aquest culte, dotat pel senyor d’Eramprunyà Ferrer de Sant Martí entre 1208 i 1261, fou abandonat el 1327. Aquell any, el nou senyor del castell, Pere Marc, obtingué permís del bisbat per traslladar la imatge i el culte a una capella edificada de bell nou a la Roca, entre Gavà i Castelldefels. L’actual ermita esdevingué un simple oratori de camí, i amb els anys quedà malmesa i abandonada.
Però, més amunt de la muntanya, ja des de finals del segle XII, els fidels dels encontorns veneraven una marededéu trobada en una cova de la cinglera: la Mare de Déu de Bruguers/Brugués . De la seva petita capella, erigida el segle XII, encara se’n poden veure les ruïnes, al turó del costat del castell. El culte era servit per deodates, una comunitat monàstica de dones lliurades al servei diví.
La llegenda explica que un pastor trobà la imatge en una cova l'any 1193, i l'agafà per ensenyar-la als amics. Però en arribar al poble ja no la tenia. L’endemà la retrobà al mateix lloc, l'agafà de nou, i la lligà al sarró. Arribat a Gavà, havia tornat a desaparèixer: només el braç, trencat, romania lligat al sarró. Davant del miracle, tots els veïns anaren a la cova, on retrobaren la imatge amb el braç trencat. Vista la voluntat divina de restar a la muntanya, edificaren ben a prop una humil capella, sobre el turó i arran del cingle.
Els Marc, quan esdevingueren senyors del castell, promogueren molt aquest culte. El 1348 hi posaren un clergue, i entre 1364 i 1387 feren obres a l’edifici. A finals d’aquell segle, el cavaller i poeta Jaume Marc II encarregà la fina i preciosa talla de la Mare de Déu de Bruguers que encara avui es conserva al Museu Diocesà. Més reformes es feren el segle XV, però la terrible guerra civil catalana de 1462-1472, a més de la destrucció del castell, enderrocà també amb la primitiva i aturonada ermita de Bruguers.
Fou llavors, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels decidiren reconstruir el vell oratori del Sitjar. Pagaren l’ampliació que avui podem admirar a la banda de l’entrada, el cor, i la portalada gòtic -renaixentista. L’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers fou baixada en solemne processó a l’ermita de baix, la que avui contemplem, des de les ruïnes del turó. Els barons, les armes dels quals adornen la clau de volta del cor, presidiren aquell acte.
La capella, fou destruïda parcialment en el dies foscos que seguien a l'alçament els militars feixistes el 18 de juliol 1936, encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM, avui veiem el que va recuperar-se en la restauració realitzada l’any 1960, de la que per cert, ens agradaria saber a l'email castellardiari@gmail.com qui en va ser l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada