diumenge, 1 de novembre del 2009

Record de Collbató

Tenim pendent un recorregut a peu des del poble fins al Monestir de Montserrat. Ho havíem intentat l’Antoni Ibáñez Olivares l’Antonio Mora Vergés, però desistíem en aquella ocasió a les envistes de Sant Joan. Tenim el costum d’arribar a casa, com més tard a les 14:00 hores.



Ho farem – espero – amb dos vehicles, un el deixarem aparcat a la estació de cremallera a Monistrol, i l’altre a Collbató prop de Sant Corneli.

Quan a l’origen del topònim trobem almenys dos propostes :

Un origen àrab , de la nissaga dels Banū Qāsī ; amb altes responsabilitats a la Frontera Superior En Collbató, trobem esmentat en documents antics el mas Benús o Banusa . També dins terme està documentat fins a darreries del segle XVIII el molí de Salfores; alfores, derivat de l’àrab al-hurī, “graner”, amb l’article salat que juntament amb la llibertat perdríem els catalans l’any 1.714.

La tradició explica que la gent del poble pujaven a coll i bé els romeus a Montserrat i s’ajudaven amb bastó; d’aquí Coll Bastó, que s’acabarà convertint en el topònim actual.

Reforçant la tesis d’un origen àrab, reprodueixo aquí un paràgraf del Gregori Portero :

A principis dels anys setanta,un petit grup d'escolars de la "Escuela Unitaria de Niños" de Collbató, dirigits pel prolífic i assenyat mestre del poble, Don Manuel Chavarri Martin, s'enfilalava sovint els matins dels dissabtes dalt del turó on hi havien les restes d’un vell castell moro per fer petites excavacions i intentar descobrir restes del seu antiquíssim passat. Duien a sobre algunes eines, però cap tan efectiva com el somni de fer troballes rellevants per a guarnir un futur museu del poble.

Aquella canalla de fantasies i llegendes, va ser el relleu generacional que als noranta presidiria l’ajuntament, regentaria botigues, i continuaria conreant els camps d’oliveres, ametllers i vinyes del poble. Però de la mateixa manera que aquells nens es feren homes de profit, i encetaren els destins de tan mil•lenària vila, el vell castell moro que presidia el seus casc antic es continuava desgranant i morint d’oblit.



El Josep Salvany i Blanch l’any 1.922 justament des del Castell , farà una fotografia , que ens permet apreciar una perspectiva excepcional de la població.

Ens acomiadàvem de Collbató desprès de fer un tomb pel poble.

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Esther i Toni ha dit...

Els diumenges hi ha "mercadillo" a Collbató i, sovint, és difícil aparcar al centre del poble. Poseu-vos en contacte amb l'Oficina de Turisme (la Sara és molt competent) 93.777.90.76 o turisme@collbató.cat
Demaneu-li informació sobre les Coves del Salnitre i l'ermita de la Salut (hi ha aparcament i àrea de picnic) i un caminet per arribar al poble directament en cinc minuts. No sabem si encara hi ha el bus dels Portals de Montserrat, que recorria tots els pobles que envolten la muntanya.
Que vagi bé la sortida!!!!