ERMITA DE SANT JULIÀ DE LES ALZINETES. JORBA. ALTA ANOIA

Fèiem via per la pista que mena des de Jorba fins a Clariana, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, la nostra destinació en aquesta ocasió era l’ermita coneguda avui com Sant Julià de les Alzinetes , sembla però que seu primer nom fou Sant Julià de Torrenova (patró dels vianants).

Apareix documentada des de l’any 1345. Restaurada a la dècada dels setanta és d’una única nau amb portal adovellat a ponent, damunt del qual hi ha un campanar d’espadanya

Aquesta petita església aixecada sota l’advocació del patró dels vianants, està situada prop del mas de Vilaseca, posteriorment dit de les Alzinetes. L’any 1345 fou aixecada a impuls de la família Rajadell, Senyors del Castell de Jorba, a la dovella central del portal hi ha un escut, que atenen al seu constructor suposem dels Rajadell.

l’escut dels Rajadell és un sol radiant. Un possible significat del mot i al ensems de l’escut fora lloc solejat/lluminós per la gràcia de Déu :

RAJADA ; rajada de sol; Raig de sol
DELL : [forma eufemistica : per Déu] Segons recullen en el seu diccionari l'Antoni M Alcover i en Francesc de B. Moll

L’edifici actual sembla correspondre a una edificació del segle XVI.

Va romandre enderrocada més de quatre-cents anys, fins que el 1957 es començà la reconstrucció i restauració que va acabar el 1970.

Hom pensa que aquest camí que comunica avui Jorba i Clariana, va ser molt transitat en algun moment de la nostra història, i per això es va veure la necessitat d’aixecar una ermita.
D’aquesta advocació de Sant Julià, s’explica que era el patró de tots els qui es guanyaven la vida anant pel món sense vendre, ni comprar, ni treballar, ni traginar, i que vivien de la voluntat pública. Així doncs, els saltimbanquis, els músics i ballaires, els qui feien jocs de mans, els captaires, etc., l'invocaven. Igualment ho feien els que feien ballar óssos o altres bèsties ensinistrades.

També és patró dels caçadors i dels mercaders, fabricants de comerç que no tenen prou força com per fer un gremi, per exemple bossers, corretgers, ulleraires, barretaires i venedors ambulants.

Recollíem imatges de l'indret – ara solitari – fins on arriba però el soroll somort del tràfic rodat de l’Autovia Barcelona-Lleida, i en menor mesura de l’antiga Nacional II.

© Antonio Mora Vergés

El nostre e.mail coneixercatalunya@gmail.com