El terme municipal limita al nord amb els termes d’ Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, a l'oest amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar. S'estén a la capçalera d'una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al nord i a l'est — per cims destacats, com el turó d'en Cirers (471 m d'altitud) i Montcabrer (319 m).
Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies esparses i urbanitzacions residencials. El camí del Mig, antiga Via Augusta, marca la frontera amb Vilassar de Mar.
Em portava fins aquest poblet del Maresme, el desig de recollir imatges de les escoles Tolrà [ actualment seu del casal de Jubilats i Pensionistes ].
També a Castellar del Vallès, existeixen encara les Escoles Tolrà, a quina imatge, i pel mateix responsable tècnic, foren aixecades les de Cabrils
La placa del carrer està dedicada a Emilia Carles [ Emilia Carles Tolrà, Marquesa de Sant Esteve de Castellar ]. Cabrils, com s’expressa en el títol, és un poble agraït.
Castellar del Vallès, que rebé de la bondat de Dona Emilia Carles Tolrà, molts i millors equipaments públics, hores d’ara no ha dedicat encara a la seva memòria cap indret del poble.
No tenim en català una oració equivalent a ‘ es de bien nacidos ser agradecidos’, . Penseu-ne una.
Mai és tard per esmenar els errors, i davant la proximitat d’unes eleccions municipals, voldria veure EN TOTS ELS PROGRAMES ELECTORALS, el compromís de reparar aquest greuge en els propers quatre anys.
No fora desassenyat tampoc , explicar planerament que la petjada generosa, senyorial , dels Tolrà romandrà a Castellar fins a l’inici de l’anomenada Guerra Civil; els anys foscos, els del ‘pa negre’, darrera la marca tèxtil Tolrà , seran altres les mans que mouran la tramoia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada