dilluns, 7 de febrer de 2011

SANTA MARIA DEL PLA I SANTA RITA. SANAÜJA. LA SEGARRA

Anàvem el Joan Escada i Prats, i l’Antonio Mora Vergés, pels límits de les terres de la Segarra; el dia hivernal acomplia totes les previsions, boira, fred , i la sensació de solitud – quasi física – que això fa sentir, sobretot als que habitualment vivim a les terres baixes.

Ens aturàvem prop de la carretera, dins del terme de Sanaüja, on ens indica el cartell que es trobarem l’església del santuari de la Mare de Déu del Pla, i on ens expliquen que s’hi venera també la imatge de Santa Rita, de molta devoció a la contrada.

Al lloc, hi havia des del segle XIII un antic santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar a Sanaüja fra. Josep Simon, visitador d'aquest orde.

L’Ordre començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església.

Al segle següent, vers el 1773, els edificis foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic. El retaule de l'altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja.

Un cartell explica que l’any 1.844 els agustinians foren expulsats ‘manu militari’ , i l’estat es feu càrrec de l’immoble.



L’any 1.844 el vengué a Antoni Purroy , els veïns indignats per aquesta transacció - per altra part molt habitual en les anomenades ‘desamortitzacions’, on s’arribà a nivells de corrupció administrativa, que fins fa poc semblaven insuperables – juntament amb el rector de la parròquia intentaren – també manu militari – fer-se amb l’edifici. El comprador temem possiblement per la seva vida, s’avingué a vendre-se-la uns dies més tard.`





L’edifici del que fou monestir està en un estat de total ruïna , no així l’església que llueix una esplèndida porta de fusta, malauradament tancada amb pany i forrellat el dia que fèiem la visita.

S’explica de Santa Rita que als 72 anys va quedar paralítica afectada de marasme, una malaltia que li amagreix el cos i que l'obliga a viure al llit durant la resta de la seva vida.


Als seus 75 anys d'edat, passa un dels successos més coneguts en la vida de Santa Rita. En ple hivern, quan el camp està totalment nevat, demana a una cosina que la visitava a la seva cel•la (en alguns llibres diuen que era una amiga) que li porti una rosa que en aquell moment floreix a l'hort de casa seva. La resta de monges creuen que Santa Rita delira i que la seva mort està pròxima. Aquella noia però acompleix l’encàrrec i va a l'hort de la casa de Rita per comprovar efectivament aquell prodigi ... ; allà , enmig d'un frondós roser , tot el envoltat de neu, troba una preciosa rosa, al costat d'uns figues madures. La notícia va córrer de boca en boca, i multitud de gent va anar a veure el roser a l'hort.



Hi ha una tradició popular que consisteix en tenir a les cases, coincidint amb la festivitat de Santa Rita, un ram de roses prèviament beneït pel sacerdot del poble. És una manera molt original de recordar a la santa.


Aquell esdeveniment inexplicable de la rosa va fer créixer la fama de Santa Rita, i van ser molts els que van voler conèixer a aquella monja malaltissa.


El 22 de maig de 1457, als seus 76 anys d'edat, Santa Rita moriria enmig d'una gran commoció. Les cròniques diuen que les campanes del temple parroquial de Cascia van tocar per si soles.


Va ser beatificada el 1628 pel Papa Urbà VIII i canonitzada pel Papa Lleó XIII el 24 de maig de 1900.


Per intermediació de Nostra Senyora del Pla, i de Santa Rita, Patrona dels Impossibles, reiterem la nostra pregaria. Senyor allibera el teu Poble!