Ja sabeu aquella concepció romàntica associada a 'l’efecte papallona’, oi ?. Expliquen a la Xina que quan una papallona mou les ales el seu so s’acaba sentint l’altre costat del món.
Recordeu alguna de les seves migracions més recents ?
10 de novembre de 1989, amb caiguda del Mur de Berlín, s’escenifica el final de l’anomena’t ‘sistema comunista’, i una rere l’altra – el procés encara està en marxa- les nacions-esclaves van recuperant la seva llibertat. Això, dissortadament no sempre representa una millora de les condicions de vida dels seus ciutadans.
Paral•lelament a l’Amèrica del Sud van caient els sàtrapes que sota el paraigües dels Estats Units – i en execució de les seves instruccions- s’han enriquit amb l’explotació a sang i fetge, dels ciutadans i dels recursos naturals. Tampoc aquí, això ha representat – en general - una millora de les condicions de vida dels seus ciutadans.
Actualment voleia per les terres de l’Orient proper, això ens ho expliquen amb pels i senyals les cròniques de les nostres televisions públiques, perquè els governs occidentals volen fer-nos por ; tots plegats hem pogut veure l’ombra de la papallona per damunt dels nostres caps, i més aviat que tard, la tindrem entre nosaltres.
Zapatero; més de quatre milions d’aturats ‘legals’, i un nombre similar sense cap protecció, és més del que pot aguantar qualsevol país; intentar alhora un retorn al passat , recuperant les formes del primer feixisme, fa bona la dita de que 'l’estultícia s’encomana més que la grip'.
Ho tindrem més difícil que els egipcis, perquè aquí les llambordes estant sota del paviment asfàltic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada