Aquesta ‘democràcia petita’ , hereva directa de l’anomenada Democràcia Orgànica del feixisme, es va desfent com un castell de sorra. Com sinó s’expliquen els nivells cada cop més baixos de participació ciutadana ?
En un procés electoral ‘ normal’ al regne d’Espanya, no poden participar – per imperatiu legal – els menors de 18 anys, i els estrangers – legals i/o il•legals – que viuen amb nosaltres, parlem quasi del 50% del total de persones que resideixen en aquest espai físic; no voten – aquests per impediments de salut- un important nombre de persones de més de 60 anys, aquest grup afegit a l’anterior suposa de fet quasi el 75% del cens; finalment d’aquells que poden fer-ho, no més enllà del 50% - menys del 15% dels que aquí viuen, i no poden dissortadament trobar feina – participa en les conteses electorals.
Hi ha una dada clau, els ‘ estómacs agraïts ‘, els que tenen feina gràcies a la seva pertinença a un partit polític, son els que acaben decidint qui remenarà les cireres de tots.
El procés de ‘Primàries de Barcelona’ ha fet tant poc soroll, que ha deixat sentir als qui tenen la oïda fina, com s’acostava a la nostra riba, la ‘papallona de l’odi’, que voleia pels països àrabs.
Cal que els partits polítics s’autodepurin – tots tenen impresentables als seus armaris -, i que la ciutadania vegi ràpidament com cauen els privilegis d’uns quants; si s’esperen a veure com s’omplen els carrers i places per demanar-ho, serem – una vegada més – la riota d’Europa.
No es tracta – ni aquí, ni allà - només de treure ‘cares noves’, cal alhora demostrar la honestedat, la capacitat i el rigor , per part dels escollits. De ‘eficiència’, ‘eficàcia’ i ‘sostenibilitat’, la ciutadania n’està tipa.
Ara és l’hora dels fets !. El temps dels discursos ja ha passat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada