dimarts, 1 de febrer de 2011

SANT PERE DE TORELLÓ I EL PESSEBRISME

Visitàvem la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs irigaray i l’Antonio Mora, en companya del Sergi i l’Ester , l’exposició de pessebres de Sant Pere de Torelló; el Tomàs Irigaray en recollirà unes esplèndides imatges que demanen una mínima explicació.





La primera cosa que hom adverteix quan s’apropa al pessebrisme, i als pessebristes , és la gran quantitat d'hores de treball que hi ha al darrera de la més petita d’aquestes obres efímeres. La que posem en segona posició – perquè s’ha de fer així quan n’hi ha més d’una – és al ensems que la senzillesa dels materials que fan servir , la imaginació desbordant de molts dels qui esmercen en aquesta tasca moltes hores de lleure.


L’origen simbòlic del pessebre, tal i com avui l’entenem, el situa la tradició, en la missa de Nadal que Sant Francesc d’Assís va organitzar al bosc de Greccio l’any 1223. Des d’aleshores ¡, i fins a dates molt recents , franciscans, dominics i carmelites han contribuir molt a difondre la devoció pel Pessebre.


El pessebre dels nostres dies, és el resultat de tres fets cabdals :


1. cap al segle XVI les figures del pessebre van adquirint independència i passem de tenir pessebres que sempre són iguals a tenir pessebres que cada any es munten de forma diferent.
2. El pessebre passa de ser un objecte fix que està tot l'any visible, amb una intenció devocional, a ser un costum propi de les festes de Nadal, que es munta per Santa Llúcia , el 13 de desembre, i es desmunta per la Candelera, el 2 de febrer.
3. Al segle XVIII es comença a estendre el costum de fer el pessebre a totes les llars. Dissortadament, sembla que al segle XXI es consolidarà justament la tendència contraria.


Moltes de les actuals associacions de pessebristes de Catalunya es van originar al voltant de la segona meitat del segle XX; la societat actual te poc o gens a veure amb la d’aquella època; avui no hi ha ‘cultura associativa’, es propicia la ‘diversió individual i/o aïllada’, mitjançant les noves tecnologies ; altrament hi ha una oferta excepcional de lleure vinculada bàsicament al consum, que configura ‘ castes socials ‘ ; així activitats com el pessebrisme no tenen una alta ‘valoració social’ . Com els benemeritos, haurem d’esperar i ver, cap on evoluciona tot plegat, amb l’esperança que el pessebrisme a Sant Pere de Torelló, a Catalunya i arreu del món visqui una revifalla.