El primer document on s’esmenta el port de Cadaqués és del 1030, en una compra de l'abat de Sant Pere de Rodes als comtes Hug I d'Empúries i Gausfred de Rosselló d'un alou, on s'esmenten cales i accidents de la rodalia (“et infra hos terminos sunt porti majores, id est, Port long, et aliumquem vocant Chulib, aliumque qui vocatur Caput Crucis, et Port ligad, et alium quem dicunt Kadachers, usque ad terminum de Port Iunguis”) que corresponen as Portaló, Culip, el cap de Creus, Portlligat, Cadaqués i Jóncols. Els límits d’aquest alou divideixen encara el terme de Cadaqués dels veïns del Port de la Selva i Roses.
L'etimologia del topònim ha estat discutida: una opinió el fa derivar de “cap de quers” (roques), potser influïda pels gravats francesos del segle XVII on es llegeix Cap de Quiers, mentre una altra el fa derivar de “lloc abundant en càdecs” (ginebre, arbust).
L'aïllament de la població i la perícia dels pescadors va afavorir durant molts anys l'activitat del contraban.
L'església parroquial de Santa Maria, s'alça al punt més enlairat del nucli antic, i la seva gran fàbrica , un edifici arrebossat i emblanquinat , presideix la vila i li dóna la característica silueta des de la mar i des del camí que ve del coll de Perafita, tan sovint representada pels pintors que han utilitzat Cadaqués com a tema de paisatge. Iniciada a mitjan segle XVI, en la seva major part és d'estil gòtic tardà (una bona part de la nau única, la capçalera poligonal de set cares i les capelles laterals); la part de la nau propera al frontis és del segle XVII (1634-40), i l'anomenada capella fonda, al mur esquerre, és dels segles XVIII i XIX. Al frontis, reformat modernament, hi ha una porta d'arc de punt rodó i una rosassa. Corona la façana un minúscul campanar de cadireta, i sobre el costat esquerre s'alça el campanar de torre, de base quadrada i un cos superior octagonal.
Conserva un dels retaules barrocs de l'escola de Vic més interessants dels que han perdurat a Catalunya, i el més notable de l'Empordà. La fusta es contractà ja el 1705, però la guerra de Successió retardà el contracte amb els escultors fins el 1723; projectat per Jacint Moretó, els executors foren el també vigatà Pau Costa i sobretot l'escultor de Figueres Joan Torres, auxiliat pel fuster gironí Josep Serrano.
Està presidit per la imatge de la Verge de l'Esperança, amb diverses escenes marianes al voltant, i coronat amb la de Sant Tomàs. Al sòcol s'hi pot veure santa Bàrbara, santa Rita, sant Pere i Sant Pau, mentre que els laterals els ocupen els quatre evangelistes. Hi destaquen les dues grans columnes estriades sostingudes per dos atlants vestits de pescadors. No trobàvem qui es dones raó de la seva indemnitat en el llarg període 1936-1939 . Sou pregat de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Completen la decoració barroca de l'església nou retaules de fusta daurada, molt més petits, a les capelles laterals (segles XVII i XVIII), i té també interès la trona de pedra i l'orgue del segle XIX, amb curioses taules pintades.
En la contemplació de les imatges que ens acompanya, sentim per un moment, el gust salobre de l’aire que ve de mar. Delirem, oi ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada