Torre de l'amo: es començà a construir l'any 1899 i a l'estiu del 1902 la família Viladomiu ja hi féu estada. No se sap amb certesa però, segurament, les obres de construcció de l'edifici foren dirigides per Valentí Canudas, de Casserres. La torre fou utilitzada, pels propietaris, com a residència d'estiueig o per dormir-hi quan pujaven a controlar que la fàbrica, i el conjunt de la colònia, funcionessin correctament.
Quan la fàbrica tancà portes, la torre quedà abandonada. Aquesta situació comportà que l'edifici s'anés degradant, tal com ha passat a la majoria de les torres de les colònies tèxtils berguedanes.
Després d'unes importants obres de restauració, actualment l'edifici acull diferents usos: és el centre de gestió del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d'Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat i, a la vegada, també acull l'oficina de turisme del Parc Fluvial i un telecentre que poden utilitzar els veïns de la colònia i dels voltants.
Els horaris d'obertura de la torre són els següents:
Matins: tota la setmana de les 10:00 a 14:00 hores
Tardes: de Dimarts a Dissabte de les 16:00 a 19:00 hores
L’església dedicada al Sagrat Cor : les obres de construcció s'iniciaren l'any 1900, tres anys després que Viladomiu Nou esdevingués una colònia "independent" de Viladomiu Vell, i fou inaugurada l'any 1905.
Crida l’atenció un gran cartell damunt del timpà en el que es llegeix : a la memòria d’en Tomàs Viladomiu i Bertran de bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l’any del Senyor MCMV. Des la perspectiva d’un creient, aquesta llegenda té – per dir-ho de forma respectuosa - un cert aire sacríleg o si més no blasfem.
Inevitablement la cabina telefònica està al costat del temple religiós, és evident que com en el cas del vehicle estacionat al davant, s’ha valorat per damunt de tot entorpir i/o degradar la visió de l’església; si alguna cosa sobra en aquets llocs és espai.
Marc Viladomiu, que també fou qui comprà, l’any 1929, la fàbrica i la colònia del Guixaró; serà la figura cabdal en el procés de creixement de la colònia.
Durant la primera meitat dels anys trenta s’amplià la fàbrica i es construïren nous pisos.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica fou col•lectivitzada, essent retornada als Viladomiu per la Dictadura Franquista. Els anys de la postguerra seran molt positius per la colònia que creix en tots els sentits : guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).
La crisi del tèxtil – consistent bàsicament en una descara desinversió per part dels propietaris capitalistes – afectarà Viladomiu Nou a partir de l’any 1982, i fins l’any 1.991 en que la fàbrica tancà portes.
El tancament de la fàbrica no va implicar l’abandonament de les colònies - sobretot perquè ni aleshores, ni ara, se sap que fer amb els edificis i amb les persones que els habiten -. La major part dels pisos segueixen ocupats, alguns per antics treballadors, i els més com a segona residència de persones que viuen al rodal de Barcelona. La fàbrica amb noves activitats i propietaris, intenta sobreviure en el desert industrial del Berguedà.
El fet de ser la seu l'oficina de turisme del Parc Fluvial, atorga a la Colònia un aspecte ‘viu’, quasi de poble real, com dissortadament no veiem ni a l’Ametlla de Casserres, ni a la propera Viladomiu Vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada